Malestar i males hores. Per al Govern, per als empresaris, per als treballadors públics.
Catalunya té un problema gravíssim de dèficit fiscal. Una situació estructural que genera un dèficit de més de 20.000 milions d’euros anuals. I que no es pot resoldre amb solucions conjunturals perquè l’espoli fiscal ens ha dut a una situació en que no només no podem invertir en valors de futur (recerca, innovació, infraestructures) si no que ni tan sols podem mantenir els serveis actuals (educació, sanitat, seguretat).  

Alguns dels serveis i prestacions que avui ofereixen les administracions públiques catalanes van ser concebuts en èpoques de bonança econòmica, quan bona part d’Europa prestava uns serveis a la ciutadania que depassaven els estàndards considerats mínims. Algunes de les administracions funcionen de manera no prou eficient, i si bé en temps d’abundor han rutllat amb dotacions econòmiques i pressupostàries sobredimensionades, ara no tenen viabilitat tal i com van ser plantejades.  

Catalunya no té més funcionaris que cap comunitat autònoma de l’Estat espanyol, i està a la cua dels estats europeus en ràtios habitants/treballadors públics. El 70% dels “funcionaris” dels que es parla, són docents, personal sanitari i policies, que són els pilars de la societat de benestar actual i majoritàriament ben valorat. És clar que el problema a resoldre és la dependència política i econòmica amb l’Estat espanyol. I que és un error intentar resoldre aquest problema estructural amb unes retallades conjunturals, posant tiretes a una hemorràgia, posant part de la ciutadania en contra dels serveis públics i els treballadors públics en contra del Govern.

El moment és complicat i el desgast serà importantíssim, es triï la via de solució que es triï. Però ara cal valentia, i triar un camí que no sigui una pedaç per avui, si no que ens permeti dur un vestit nou demà. Cal mirar el problema de front i negociar amb l’Estat espanyol. Que no totes les administracions són eficients? És evident. Que hi ha funcionaris que no són bons treballadors públics? I tant! Tots en coneixem. Com de dependents, advocats o lampistes. Però els que estimem el país, i la seva funció pública, som els primers en voler que aquestes temes es resolguin, no amb solucions lineals si no abordant els temes amb valentia política i audàcia en gestió. Els bons empleats públics seran una peça clau per al bon funcionament del futur estat català i els primers disposats a sacrificis raonables i justos, amb opcions de futur. No són una part del problema. Són una part de la solució.