El nostre molt honorable president sembla que s’ha obstinat a desfer, en qüestió de dies, una reputació d’anys i panys. Després d’habituar-nos a una trajectòria molt avara de paraules, i de paraules sempre mesurades amb precisió d’automòbil oriental, de sobte s’ha despenjat amb alguns comentaris del tot estranys a la seva tradició. El darrer, la referència als polítics de CiU com a gallecs, en el sentit que es dóna popularment a la paraula, al·ludint a gent esquiva i ambigua. L’enrenou que aquesta expressió ha generat ha estat notable.

Si es tracta d’una estratègia electoral, què voleu que us digui, espero que sàpiguen molt bé el que es fan. Juraria que el desmelenament no es compta entre les virtuts reconegudes de José Montilla, i no és fàcil acceptar que de sobte se’ns ha desinhibit. Sobretot quan durant anys hem arribat a imaginar el contrari; que tot ho portava més mil·limetrat que el director d’una escola alemanya. Ara li hem de veure el rostre humà, deu alertar el cap de campanya; i vinga a dissenyar estirabots que semblin autèntics.

O aneu a saber, potser ha estat un lapsus de debò, vista la tensió electoral del moment. En tal supòsit, res a dir a banda que tenim un màxim mandatari força normal. De fet, sempre m’ha costat entendre perquè la gent s’escandalitza de sentir coses que ella mateixa pronuncia amb freqüència. Qui més qui menys ha usat el mot gallec o gallegu amb el significat aquest, de persona sinuosa, i no veig perquè hem de ser tan hipòcrites de mesurar un polític amb un raser diferent al nostre.

En tot cas, el que trobo criticable és la vulgaritat del fet. No trobo res d’excepcional, anormal o extremat en parlar com parla tothom, no hi veig motiu d’escàndol. Ni quan algun personatge públic s’omple la boca de renecs, cosa prou freqüent i que no crec que envileixi el llenguatge, sinó que l’empobreix. El que penso és que un candidat a presidir el país, el meu candidat, hauria d’oferir-me alguna gràcia o algun mèrit que el fes diferent del butaner o el tertulià de cafè de la cantonada, diguem-ho amb tots els respectes. No entenc ni comparteixo aquesta tendència un pèl ianqui d’injectar detalls barroers al perfil dels candidats, per fer-los més propers als votants. A mi me’ls fa més bastos, i per tant menys atractius.

En tot cas, com saben molt bé els propis gallecs, afegim que Montilla no va triar la definició més pejorativa de la paraula. Segons el cànon de la Real Academia, la paraula pot voler dir, a més de natural de Galícia, tartamut o ximplet o, en alguns llocs de Sud-amèrica, es pot emprar com a sinònim d’espanyol. Fet i fet, potser el nostre president ha triat el més benvolent de tots els possibles significats. Siguem comprensius.