El 2019 enfila el seu final i el tanquem com el vam començar: amb la Justícia usurpant espai i funcions a la política. L'acord d'investidura entre el PSOE i ERC, que hauria de fer president a Pedro Sánchez gràcies a un vist-i-plau republicà que obrís les portes a un temps de diàleg, no avança perquè a l'advocacia de l'Estat no saben com entomar la sentència el TJUE.

Els lletrats del govern espanyol –un cos d'alts funcionaris que, com podeu imaginar, són poc amics de donar protagonisme polític als independentistes– posen pegues a ajudar a la política, més sabent que, per més que siguin exigents a l'hora de complir el que diu Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras, la darrera paraula sobre el líder d'ERC la tindrà Marchena, que pot recolzar-se tranquil·lament en la duresa de la Fiscalia per a fer com si sentissin ploure.
 
L'altre front és a l'Audiència Nacional. L'operació Judes segueix desmuntant-se. No és nou. Havia passat amb operacions contra el suposat terrorisme gihadista (recordeu el comando Dixan) o fins i tot amb el tancament de diaris que després va quedar clar que mai s'haurien d'haver tancat, com l'Egin o l'Egunkaria. Els que eren perillosos terroristes (cosa que feia que la premsa de Madrid deixés enrere els condicionals o la presumpció d’innocència a l'hora d'explicar les accions que preparaven) estan sortint ara amb fiances menors.
 
Hom pot concloure fàcilment, perquè en les casualitats a hores d'ara farem bé de no creure-hi, que, en l'operació contra els CDR, es tractava senzillament d'atemorir l'independentisme a les portes de la sentència del Suprem sobre el procés, que s'esperava tan dura com va ser. Calia espantar la gent per sufocar la reacció. Abans de la sentència se'ls va empresonar i en campanya electoral, i quan es tractava de fixar el marc del 155 si guanyava la dreta i amb el PSOE desmesurat a la cacera del vot de Ciutadans, es va filtrar massivament un sumari que la premsa espanyolista va agafar per on més mal feia. Com a colofó es va intentar empastifar al màxim els líders independentistes: "Lisa Puigdemont y Gandalf Torra, los nombres clave que utilizaban los CDR en sus planes secretos", titulava El País. De la Lisa i en Gandalf res més n'hem sabut.
 
El problema no és d'un advocat de l'estat que, com va fer al seu dia Edmundo Bal, ara diputat-agitador de Ciutadans, es negui a acatar el que convingui o de fiscals descontrolats a l'Audiència Nacional. Ni tan sols de la policia política que redacta informes ad hoc en les seves múltiples versions. No són un problema si ens els mirem com figures aïllades i inconnexes.
 
El problema (passa amb l'independentisme català com passava amb el basc) és que no hi ha contrapesos efectius quan l'estat de dret queda en suspens per "salvar Espanya" i per frenar la dissidència. Quan Marchena va rebutjar sense immutar-se esperar al TJUE per dictar sentència ningú es va escandalitzar. Tampoc mentre Pablo Llarena feia una instrucció plena d'irregularitats i amb una presó preventiva que fins i tot van denunciar els comitès de Nacions Unides. El mateix passarà ara amb els CDR i ben poca polèmica va crear la policia patriòtica de Fernández Díaz i Villarejo. La transició (tan glorificada mentre les costures no es tibaven) no va passar pàgina de la pulsió repressiva heretada del franquisme que feia -i fa- fortuna entre els poders durs de l'Estat a l'hora de buscar solucions.
 
A la política i al periodisme espanyol, que tenen menys tendència a l'autocrítica que la que sortosament -i que duri!- corre per aquí, ningú es qüestionarà que potser s'ha anat massa enllà a l'hora de permetre la justícia de venjança i que així és molt difícil construir un clima propici al diàleg polític. Les converses entre el PSOE i ERC, que segueixen malgrat que els republicans havien donat el diàleg per suspès a l'espera del pronunciament dels advocats de l'estat, contemplen incloure un compromís per "desjudicialitzar el procés". No serà fàcil prendre a jutges, fiscals i policies de les mans la joguina que també Pedro Sánchez els va donar. Seguiran buscant el Gandalf i la Lisa i caldrà molta determinació i valentia per capgirar-ho.