L'epidèmia de la Covid-19 ha posat el món davant del mirall. La prova definitiva que la globalització existeix i que arriba a la vida quotidiana.  Estem davant d'una crisi sanitària global i no d'una guerra. La confiança amb la comunitat científica, la xarxa assistencial sanitària i la societat civil  responsable ens portarà a superar la crisi. En alertes, emergències de salut pública sempre l'autoritat ha de ser científica, de salut, sense delegació, i, a partir d'ací, polítiques intersectorials, a tots els nivells de les administracions.

A la meva vida professional he viscut, en primera persona, dues grans pandèmies: la SIDA i la pandèmia de la grip nova (H1N1) del 2009. El virus del VIH/SIDA existia a zones de l'Àfrica central com epidèmies locals des de feia anys però el món no pren consciència del fenomen i de la seva gravetat fins a la seva globalització.  L'experiència professional com a metgessa va ser molt dura: incerteses, por al contagi, acompanyar a la mort a tantes persones i, alhora, va canviar la meva visió davant la vida i el sistema sanitari. La lliçó clara:  curar, cuidar i prevenir. No oblidem que hi ha geografies i malalties invisibles, endèmiques a moltes poblacions sense recursos econòmics ni sanitaris (malària, tuberculosi, diarrees, pneumònies bacterianes, SIDA, Dengue, PIAN, malnutrició, guerres, maltractaments...).

La pandèmia de la grip nova, iniciada per transmissió zoonòtica a Mèxic, va globalitzar-se l'any 2009 i ràpidament la comunitat científica i industrial va trobar la vacuna. Finalment va afectar menys a persones grans, probablement per immunitat de vida, de grup. Vaig viure, com a Consellera de Salut de Catalunya, la gestió de les incerteses (amb previsions d'extrema gravetat de l'OMS en fases inicials) i de la realitat i, progressivament, de les certeses.

Fa un mes deia: estem en alerta sanitària i no en alarma. L'evolució del coneixement, la ràpida propagació del virus SARS-COV-2 i el percentatge alt de complicacions respiratòries fa que estem en una etapa d'alarma, de crisi sanitària.  Des del primer cas importat a Catalunya a finals de Febrer a 4.304 casos, amb 191 persones mortes i 644 altes. A Espanya 28.572 casos, 1.724 persones mortes i 3.069 altes. Al món 311.988, 13.407 persones mortes i 93.790 recuperades. (Dades oficials a 22/3/2020). La pandèmia (OMS 11 de març) de la Covid-19 també  es va iniciar per transmissió zoonòtica a Hubei a finals de desembre. Els darrers tres mesos estan canviant el món a tots nivells.

Crisi veritable de la globalització? La Covid-19 ha obert més debat en poques setmanes entorn la mundialització que la crisi climàtica i la crisi dels refugiats. Les mesures preses són de confinament. L'antiglobalització portada al límit. Els debats del nou orde mundial, clars i obscurs de la globalització, post Covid-19 seran els grans reptes del futur immediat. Cal treballar ara en una sortida de crisi en "V" de caiguda aguda i de recuperació molt ràpida, sinó la vulnerabilitat social serà insostenible i obrirà una crisi profunda.

Voldria compartir informacions i opinió entorn la gestió de salut del present:

La urgència és alentir la corba de creixement dels casos greus per preservar el sistema sanitari. El sistema sanitari ha de poder atendre els casos amb major gravetat de la Covid-19 i a les persones amb malalties greus ordinàries: infart, ictus, càncer, infeccions, patologia pulmonar, digestiva, accidents, intents de suïcidi,...Sabem que la complicació de la Covid-19 és pneumonitis intersticial, amb insuficiència respiratòria aguda. Greu en persones amb patologies cròniques prèvies, pulmonars o cardíaques, o en persones amb estats immunitaris febles (coneguts o no prèviament).

Les dades publicades internacionals en aquests tres mesos indiquen que la mortalitat creix exponencialment amb l'edat. No vol dir que no afecti i no pugui donar complicacions a totes les edats. Si aquesta és la prioritat té sentit adoptar mesures dràstiques, en aquesta etapa, de mitigació dels contagis, de millor coneixement de l'extensió de l'epidèmia i de blindatge dels grups més vulnerables.

El confinament dràstic està justificat. Igual que està fent Baviera, Nova York, Califòrnia o va fer la Xina, Corea o Singapur. Les úniques excepcions han de ser per garantir la cadena alimentària i els subministraments essencials.

En fases inicials de les epidèmies s'han d'identificar les persones positives, aïllar-les i estudiar els seus contactes. L'objectiu és eradicar els focus. Ara ja estem en una altra etapa de contagis més generalitzats i es tractar de mitigar el creixement per atendre bé a tots els pacients crítics.

Els professionals sanitaris i socials esdevenen el centre de la política. Adaptar espais, dotar d'equipaments (respiradors preferentment), material i mesures de prevenció màximes. La prioritat del sistema sanitari és incrementar el nombre de llits de crítics, amb possibilitat de respiració assistida.

Actualment Catalunya disposa de 600 llits de crítics i urgeix triplicar o quadruplicar el nombre. S'estan de mobilitzant tot els recursos privats i públics al servei de les unitats de crítics existents o noves unitats temporals. S'estan generant debats ètics entorn dels criteris de ventilació assistida per raó d'edat. Catalunya ha generat durant molts anys un corpus sòlid de bioètica i de praxi clínica consensuada en temàtiques similars.
La prioritat per la gravetat és la fortalesa de l'atenció crítica però alhora cal articular tots els nivells atenció.

La població ha d'usar tots els mitjans online possibles creïbles (apps, CanalSalut, web oficials). Més de 500.000 persones han usat l’app covi19 per autoregistrar-se i autotestar-se. Continuar reforçant el 061 per la informació del coronavirus i el 112 per l'emergència sanitària de qualsevol tipus. (Més de 31.000 trucades diàries; habitualment el 061 atén a 6.500 trucades).

Garantir l'atenció bàsica per e-mail, telèfon i presencial al centres de salut. Comprar i fabricar massivament  respiradors i material de protecció. La prevenció dels contagis entre professionals sanitaris i cuidadors de persones vulnerables ( persones amb malaltia crònica avançada, residències geriàtriques, de persones amb discapacitat o malaltia mental  o cuidadors a domicili) esdevé la urgència. Sense ells i elles no podem avançar i garantir atenció i dignitat.

Ha de liderar el sistema de salut qui el coneix millor i, amb criteris tècnics, orientar les decisions. La única centralització possible ha de ser la de l'autoritat tècnica concertada i la descentralització és el valor en l'acció. El sistema sanitari públic de Catalunya és altament descentralitzat en centres de salut, hospitals comarcals, de referència i d'alta tecnologia i centres sociosanitaris, unitats de cures pal·liatives junt amb un important sector privat ha de poder fer front als pics de necessitats incloses les cures intensives El Govern d'Espanya podia haver habilitat el Consell Interterritorial de Sanitat com a gabinet  permanent de crisi sanitària. El Ministre amb els consellers de salut autonòmics. La unitat d'acció política pot ser útil per col·laborar en informacions i decisions de Salut pública, per habilitar partides pressupostàries extraordinàries, per accelerar la importació de compres agregades de les comunitats autònomes, relacions exteriors,... Però no té cap sentit centralitzar la gestió de l'assistència sanitària i la compra i distribució des de Madrid; Catalunya gestiona i finança el sistema sanitari des del 1980. Catalunya disposa de central de compres sanitària pública. La logística de la distribució de productes sanitaris és sòlida, amb llarga experiència.

Necessitat de conèixer l'evolució real dels contagis. El virus que provoca la COVID-19 és altament contagiós. Els experts consideren que poden tenir una visió esbiaixada de la pandèmia sinó generalitzem el test a totes les persones amb simptomatologia lleu, contactes extensius dels positius i persones amb risc d'infecció.  S'estima que per cada persona diagnosticada poden haver-hi entre 5 i 10.La prioritat del test han de ser les persones amb complicacions i el personal sanitari però la generalització permetria fer monitoratge de la immunització, prendre millors decisions d'aïllament en grups vulnerables i millors prediccions.  Catalunya disposa de laboratoris públics i privats i de xarxes sanitàries i socials (més de 3.000 farmàcies comunitàries, més de 1.000 punts d'atenció primària (CAPs, consultoris), serveis socials atenció primària i segon nivell (residències, llars amb suport,...). amb capacitat per fer en pocs dies gran cribratge de test de coronavirus. Alemanya, igual que Corea del Sud, ha testat molta població. Necessitem tests ràpids accessibles homologats per una gran part de la població. Anualment la grip estacional afecta entre 3-5 milions de persones en el món i genera 300.000 i 650.000 morts. Ho sabem per mostres poblacionals amb test virològics.

Confiança amb la ciència. S'està generant coneixement epidemiològic, test i assajos clínics de fàrmacs diversos i intents mundials de vacuna. Catalunya disposa de grups de recerca i d'innovació de primer nivell que ja s'han incorporat a la lluita mundial. Un dels aspectes positius del coneixement  científic és la seva internacionalització i treball en xarxa. En relatiu poc temps probablement trobarem cura i prevenció efectiva per la COVID-19.

La confiança en la societat civil és part de la solució. Xarxes de solidaritat a tots nivells. Ajuntaments forts que s'adapten millor a les necessitats socials. Sector empresarials disposats a col·laborar i fins i tot a mediar per importar material o reconvertir les seves empreses a producció de material sanitari. Col·legis de professions sanitàries i societats científiques amb sentit de servei públic. Múltiples iniciatives culturals, educatives, de lleure, d'atenció a la salut mental, de suport econòmic i social estan florits a cada escala, a cada barri, a les xarxes socials. La incomunicació de la pressa de l'antic orde ha donat pas a una corrent extraordinària de solidaritat, d'empatia, d'entendre que tots estem en el mateix vaixell, sense distincions. I que el poder de la cura és el millor antídot per avui i per sortir millor de la crisi sanitària, que pot esdevenir crisi humanitària, crisi social.