En la conversa amb Felipe González el president Mas va obrir una porta. Potser la consulta, va deixar caure, només serà convocada per auscultar l’estat de la consciència sobiranista dels catalans, en una situació que, resultaria inexplicable una prohibició explícita. I si cal canviar la pregunta, doncs perquè no, sempre que això permeti escoltar els ciutadans de Catalunya, encara que de forma no vinculant, sense efectes jurídics però amb lectura política. No és la primera vegada que el president de la Generalitat es mostra predisposat a fer algun tipus de gest per salvar la primera etapa del procés. De moment, el govern de Rajoy ha respost amb la intransigència habitual. I ERC li ha recordat la lletra literal i intocable del pacte signat.

El conseller Homs és qui més parla del Govern. L’altra dia es va posar en un jardí, aparentment. Va venir a dir una cosa de gran lògica: si la resposta per a les aspiracions de Catalunya passen per una reforma constitucional (s’entén profunda), aquesta haurà de ser votada per tots els espanyols. No és exactament el mateix que dir que el futur dels catalans l’han de votar els ciutadans d’arreu d’Espanya; només el mecanisme constitucional que hagués de permetre la decisió, si fos el cas. Els seus socis li van recriminar que trepitgés les roses del sobiranisme independentista.

Els globus sonda són una pràctica habitual en la política. No és cap secret que la inquietud en determinats sectors poderosos del país per la manca de diàleg entre els governs de Madrid i Catalunya va creixent i creixerà més a mida que l’any avanci cap el novembre. Però hi ha un ample ventall d’opinió pública i de la societat catalana que es reafirmen dia a dia en la validesa de la “via exprés”. Formalment, ningú no ha canviat de guió, però poc a poc apareixen fórmules de voluntat conciliadora que permetrien articular un relat de la transició nacional cap el futur un pèl diferent de l’oficial. Sense descartar que els globus sonda només siguin autèntiques relliscades dels protagonistes. La crònica política, a voltes, fa difícil destriar les unes de les altres.