Si un ciutadà, independentista però confiat, s'hagués pres un descans informatiu del Procés entre, per posar una data, el passat 21 d'octubre i aquest 21 de març, a la tornada trobaria que la victòria electoral de l'independentisme que ell donava per descomptada quan va començar les seves vacances s'ha evaporat. Zas, vist i no vist. Si repassés la premsa acumulada comprovaria que, durant els 5 mesos que ha estat desconnectat, els líders independentistes han deixat titulars com ara que demanar al Govern que declari la independència en 18 mesos és demanar "un deure que no podrà complir" (Artur Mas) o que encara avui "tenim pendent aconseguir una majoria també a les urnes" (Carles Puigdemont).
Estaria bé, ja que hi som, que algú li expliqui al nostre amic independentista i confiat quins càrrecs ocupen ara Mas i Puigdemont, tot i que recomano que ho faci a poc a poc perquè ho pugui digerir, una mena de Good Bye Lenin! a la catalana.

La derrota a les urnes de l'independentisme s'ha produït en diferit. El 27 de setembre va guanyar, van dir, però a finals de març i sense que el resultat hagi canviat ni a l'acta arbitral, aquells números ja no donen per complir el full de ruta. No es pot declarar la independència amb menys del 50% dels vots, al·leguen, així que cal tornar a buscar una majoria a les urnes. La sortida a l'embolic que apunten des de Junts pel Sí -i que la CUP sembla haver comprat amb alegria- són les properes eleccions. Vaja, els girs de guió! Aquest, en concret, descriu una espiral.

Hi ha diversos problemes amb aquesta nova situació que, com que s'ha plantejat a poc a poc en un fantàstic Good Bye 27-S!, ha aconseguit esquivar les anàlisis pausades. En primer lloc, de què va llavors aquesta legislatura? Si amb les últimes eleccions no s'ha obtingut un mandat per la independència, què fa el Govern preparant la independència? Si no hi haurà desconnexió, per què ara es podran fer estructures d'Estat i la legislatura passada no? Si al final la majoria en escons no servia per complir el full de ruta, per què serveix la majoria independentista al Parlament?

Si s'haguessin assolit més del 50% dels vots, si l'únic que va faltar és un exigu 2% a les urnes, com és possible que ara es necessitin 18 mesos per preparar allò pel qual suposadament ja s'estava preparat? No culparia l'amic que va deixar de llegir els diaris a l'octubre si, a hores d'ara, comencés a sospitar que, o bé aquí ningú tenia la més mínima intenció de declarar res, ni amb el 48% ni amb el 58% dels vots, o bé que algú està intentant tenir una legislatura gratis havent convertit un plebiscit sobre la independència en unes eleccions autonòmiques.

Aquesta sensació augmenta amb la solució escollida, la de tornar a unes eleccions. Plebiscitàries, una altra vegada, suposo. Unes eleccions on, a priori, res fa pensar que hi haurà un canvi de preferències nacionals dels catalans. L'escenari continua sent el mateix. Idoni perquè CDC pressioni ERC per anar a una llista conjunta. Idoni perquè Ciutadans faci el mateix discurs demagog contra l'independentisme. Idoni perquè des de l'espai de Podem es jugui a una indefinició calculada que esgarrapi el 3% dels vots que li va faltar a l'independentisme el 27-S. Idoni per posar la CUP a la picota de donar suport al candidat de CDC o ser acusats de poc independentistes.

Però és que les eleccions ni tan sols semblen una bona idea per l'independentisme apartidista. Com ja va passar, tornaran a ser llegides com un referèndum per uns i rebutjades com a referèndum pels altres, per la qual cosa votants que posarien la papereta del 'Sí' en un referèndum aniran a parar a partits no independentistes per qüestions econòmiques, socials o de diversa índole. Sembla una obvietat, però els únics a qui els interessa anar a unes eleccions són els que tenen interès a guanyar unes eleccions, això és, els partits que aspiren a governar. A governar una autonomia.

Hi ha una sortida que no siguin eleccions? Doncs sí, n'hi ha una. És el referèndum. Encara que, en vista que la promesa d'En Comú Podem no sembla estar acabant de quallar a Madrid (algú assumirà responsabilitats si es confirma aquest fracàs, o passarà com amb el Procés?), la qüestió gravita al voltant de la interpretació del 27-S. Depenent de fins a quin punt es consideri que hi ha un mandat per la desconnexió o, dit clarament, la desobediència a l'Estat Espanyol, aquesta legislatura "de preparació" podria servir per fer el primer gran acte de sobirania en forma de referèndum convocat des de Barcelona. Si en algun moment has de desobeir, millor fer-ho en un acte que s'autolegitimi.Això, o seguir amb el mateix procés a perpetuïtat, fins que la independència arribi per accident o fins que el nostre amic l'independentista confiat se'n vagi definitivament a casa seva.