La remodelació del Govern efectuada pel president Pere Aragonès respon a la voluntat d'obrir una nova etapa a l'executiu i es produeix després dels mals resultats obtinguts pels republicans el 28-M. Surten els titulars d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i de Territori, Juli Fernàndez, aprofitant que la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, deixa el càrrec per acompanyar Gabriel Rufián a les llistes al Congrés. Els tres departaments tenen com a nous responsables Anna Simó, Ester Capella i David Mascort, respectivament. Tots tres responen al perfil de dirigents amb experiència en l'administració.

El 28-M ha passat com un vendaval per tot el camp polític, tret del bloc format per PP i Vox. Això i la immediatesa de la nova cita electoral exigeixen reaccions ràpides a les forces de progrés. Aquí i a Espanya. Entre els missatges que han enviat les urnes hi ha que un ampli sector de la ciutadania ha dit que està cansada de la retòrica repetitiva dels portaveus dels partits i les seves batusses. En aquest context, és imprescindible detectar els focus de major desgast, governar el més bé possible en totes les institucions on es tinguin responsabilitats de gestió i, això també, explicar-ho millor. 

La gestió al Departament d'Educació ha estat especialment erosionadora. Hi ha conselleries molt delicades -Salut n'és una altra- on, a banda de gestió acurada, és important tenir un determinat tarannà, estar disposat a escoltar tots els actors i evitar capteniments que es puguin confondre amb supèrbia o menysteniment. Cap executiu es pot permetre un llarg malestar en tot l'àmbit de l'educació, amb professionals i sindicats. 

El Govern busca donar una nova embranzida a la seva actuació. Però dit això, cal també constatar que el problema d'Aragonès no són les conselleries remodelables, sinó els 33 diputats, només 33, de què disposa ERC al Parlament. Una posició migrada i que per força és insuficient per garantir una gestió estable de l'executiu. En aquest sentit, el president mou les peces que té al seu abast. No en té d'altres. Està obligat a moure-les bé.  

La dialèctica entre ideologia i governança sempre és conflictiva. L'independentisme ha de gestionar en un moment difícil l'apel·lació als grans horitzons amb la gestió del dia a dia. Però independentment del camí que s'emprengui, és imprescindible governar bé o fer tots els possibles per intentar-ho. Les grans proclames, que sovintejaran més en una nova campanya electoral, no mobilitzaran més. Només abocar tots els esforços en l'acció de govern és una aposta que, poc o molt, pot donar fruits a llarg termini.