L’inici del judici d’una part de la trama Gürtel, la branca que afecta les seves activitats corruptes a l’Ajuntament madrileny d’Arganda del Rey, ha estat animat. Un expresident del Reial Madrid, l’empresari Fernando Martín, expresident de la promotora immobiliària Martinsa, ha admès que havia pagat una comissió de 25 milions d’euros a la xarxa criminal a canvi d’una adjudicació. Altres acusats, com l’exdiputat regional Benjamín Martín Vasco, rellevant en els anys d’Esperanza Aguirre, han confessat en una estratègia que busca evitar la presó. A l’expresident merengue li demanen 20 anys de presó.
Gürtel continua empaitant el PP. La trama engreixada per Francisco Correa va tenir màniga ampla per fer i desfer en els dominis dels populars madrilenys. La comissió satisfeta per Fernando Martín, a més, és la més elevada de tota la trama corrupta. La confessió té lloc el dia que l’Audiència Provincial de Madrid ha decidit ampliar la investigació d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, que ha de respondre per administració deslleial i corrupció en els negocis.
Les notícies arriben mentre des de la maquinària política del PP s’intenta amplificar el cas Koldo i continua la campanya mediàtica contra Begoña Gómez, en una línia d’atac que vol arribar com sigui a ferir Pedro Sánchez. Pólvora mullada davant l’evidència de xarxes mafioses molt ben estructurades i que van arrelar amb força en les administracions on el PP ha governat durant dècades.
El principal partit de la dreta espanyola no té prou capital polític per escometre l’adversari amb la bandera de la integritat i l’ètica. No mentre Gürtel continuï movent la cua pels jutjats. En aquest cas, l’obsessió dels maquinistes de Génova per intentar desestabilitzar el PSOE i el govern espanyol amb suposats casos de corrupció només mostra un cinisme massa desvergonyit. Gürtel no contribueix a solidificar el lideratge d’un Alberto Núñez Feijóo necessitat de més autenticitat si vol oferir una alternativa creïble.
En l’univers del poder madrileny, sempre predisposat a donar lliçons a la resta, la confessió de tot un expresident del Madrid per intentar no entrar entre reixes té també un component simbòlic innegable. És algú representatiu de la tribuna del Bernabeu qui es veu abocat a delatar-se si vol evitar entrar a la cel·la que ja coneixen Correa i el seu braç dret Pablo Crespo. Caldrà veure el recorregut del cas que afecta Fernando Martín. En el cas del Barça, l’expresident Josep Lluís Núñez no va poder evitar ser condemnat i finalment va haver d’ingressar a Quatre Camins pel cas Hisenda.
Però el més greu de les trames entorn els partits és que ni tan sols l’esclat d’un afer suposa una vacuna de cara al futur. En uns moments en què l’encara president valencià Carlos Mazón s’aferra al càrrec després de la dana, cal recordar que el dirigent del PP ja ha adjudicat contractes a dit per tasques de “reconstrucció”. Entre ells a empresaris lligats a la Gürtel. Mazón, estretament vinculat a l’expresident Eduardo Zaplana, està acorralat. Però l’ombra de la corrupció pot ser un altre dels seus llegats. Casos com Gürtel recorden que el gran aliat de la corrupció és un poder exercit sense regulacions ni contrapesos. A més del desvergonyiment.