Ha arribat l'altre juny del que parla el nostre himne nacional i hem d'estar molt alerta per tenir ben bé esmolades les nostres eines, que al segle XXI al que estem, no poden ser res més que, les mobilitzacions ciutadanes. Això és així perquè durant els propers mesos que vindran, haurem d'estar preparats per a sortir al carrer a defensar els nostres representants, per a sortir al carrer a defensar les nostres institucions. Aquell que es creia que fer la independència consistia en donar-nos les mans un 11 de setembre, arreu del territori i després descasar els altres 364 dies de l'any al sofà de casa, veient si ja som lliures o no, anava molt equivocat. Ha arribat l'hora de mobilitzar-se, de l'activisme real per la independència, i el premi no serà menor. El premi serà l'alliberament de la nostra nació que ja fa 302 anys que està sotmesa, per la força de les armes, a una Espanya tirana. Per això us demano que feu un petit esforç econòmic també. Us vull demanar que us feu membres de qualsevol de les associacions o partits polítics que lluiten per aconseguir aquesta fita. M'és igual el que sigui: ANC, Òmnium, PDC, ERC, CUP, Reagrupament o Solidaritat (espero no deixar-me'n cap). Però jo tinc claríssim i el món sencer també, que aquesta fita només podrà esdevenir si seguim mobilitzats i lluitant per ella. Endavant doncs!

Però a l'hora, caldrà demanar als nostres representants polítics una implicació total i que estiguin preparats per a desobeir al Tribunal Constitucional espanyol. Ja vam fer una declaració institucional en la que no li reconeixíem a aquest tribunal, que cada dia que passa es sembla més al Tribunal de la Inquisició, cap representació legítima. Doncs seguim per aquest camí i trenquem definitivament amb ell, i només podrem trencar practicant aquesta desobediència de la que us parlava. Sé que molts es jugaran el seu capital, la carrera i fins i tot la seva llibertat personal, però no crec que el seu moment, quan van acceptar formar part d'aquest parlament, no tinguessin clar que això podria ser així.

Però a l'hora haurem de demanar a les nostres forces de seguretat pública, per sobre de tot als seus caps, que es mantinguin fidels al Govern de la Generalitat i que només facin cas a les ordres que vinguin d'ell.

Només amb aquestes premisses i amb l'aprovació de les tres lleis de desconnexió (Seguretat Social, Hisenda Pública i Transitorietat Jurídica) podrem culminar de bona manera el camí cap a Ítaca. Només així podrem veure i viure en la República catalana.

La feina no és petita, ans al contrari, per això es necessita la implicació de tothom. Endavant les atxes!