El Tribunal Suprem s'ha pronunciat recentment en una sentència històrica, tant que potser temperarà la consideració negativa de la institució que sembla haver-se estès en bona part de la població els darrers anys. La sala contenciosa ha dit que no sols és que els ajuntaments tinguin dret a condicionar l'ús que la gent pugui donar als immobles dels quals sigui propietària, sinó que tenen l'obligació d'evitar que alguns d'aquests usos, i el cas que analitza és el d'oferir pisos turístics, condicionin de manera dramàtica el ja precari accés a l'habitatge del veïnat del municipi.

No sabem si Europa hi dirà la seva, però no hi seria aliè a una eventual decisió al respecte el fet que són en bona part famílies de tots els racons del continent les que es beneficien d'uns preus assequibles per venir a ciutats atractives com Barcelona, sobretot en el cas d'aquelles que no disposen de molts recursos i per als quals l'única manera de poder gaudir de la ciutat és llogar un apartament i no dues o tres habitacions d'hotel. Evidentment són necessitats de diversa mena, però com el Tribunal de Justícia de la Unió té entre les seves competències els drets dels consumidors, cal recordar que els turistes ho són.

Però el problema de la gentrificació planeja sobre aquesta realitat turística, expulsant el llogater ordinari d'una oferta pensada per guanyar més diners que amb ell, reduint aquesta oferta i encarint-la o en alguns llocs de la ciutat, fent-la desaparèixer. Tot i que és així en la major part dels centres metropolitans, és prou raó la gentrificació per buscar una certa moderació. No és cap cop a la llibertat d'empresa. És, com diria qualsevol lliberal assenyat, el necessari límit a qualsevol iniciativa de negoci que desequilibri la relació entre oferta i demanda.

Però es pot aconseguir d'una manera diferent de la que planteja l'alcaldessa de Barcelona? Crec que sí, crec que concentrar la dita oferta en edificis determinats, i legislar per a l'impossibilitat que s'acumulin moltes unitats de l'oferta en poques mans, i menys encara en les de fons patrimonials, en podria ser una. Ja s'ha fet així en altres llocs d'Europa. Ara, però, quedem a l'espera del que hi digui, si és el cas el tribunal comunitari, que en aquest tema pot tenir dividit el cor entre els consumidors del barri i aquells que arriben a conèixer la ciutat.