«Hard times»

«Pessimista? No exactament. Ho farem, però ara mateix no sabem quan»

25 de maig de 2015
Si avui fos espanyola (entengueu-me com ho dic) estaria prou contenta amb els resultats, sobretot pel que fa als Països Catalans, on qualsevol canvi és benvingut, i més que sembla que en vindran. Però des de la perspectiva de casa nostra, tot s’ha complicat: l’independentisme no creix com per generar expectatives i ha perdut el capital simbòlic de Barcelona a mans d’una candidatura que ha carregat el pes sobre l’eix social, tot mantenint una calculada ambigüetat –que alguna cosa vol dir sobre l’electorat que belluga –pel que fa la qüestió nacional. Avui “dret a decidir” diu poca cosa i, com diu Ada Colau, també serveix per saber què hem de fer amb el tramvia.

El que ha passat passa per una raó: la majoria social d’esquerres –que és cap a on es decanta la cosa- no coincideix amb la majoria social per la independència, que necessita de CiU: dels votants de CiU, aquesta classe mitjana majoritària, a la que tanmateix li costa de competir amb la classe treballadora de procedència –per llunyana que sigui la procedència- espanyola. Dos imaginaris, i el país migpartit. Sobre aquesta classe treballadora pivota el missatge social, la promesa d’igualtat, però no si el missatge ve de l’independentisme. O resolem això, o patirem.

El procés està “distret”. No pas enfonsat, ni liquidat. Distret. Ara es parla d’altres coses. He dit moltes vegades que si entrem en el cicle espanyol, ja ens retrobarem després de la nova Constitució, d’aquí a cinc anys i amb un lideratge nou. Hem perdut el momentum: tocava votar al març, amb l’eufòria del 9-N i ho van llençar per la claveguera. D’acord, tot continua. Però són temps difícils. Repuntar no serà gens fàcil. Per una raó: perquè és molt possible que Ada Colau tingui gestos espectaculars –als que ningú podrà votar que no—als primers mesos, que serviran per estintolar l’eix social com a solució a totes les coses. Aneu a vendre indepe a aquells que estan entonant el “sí se puede”, així, tal qual, amb Podemos presidint-los l’horitzó i l’imaginari.

Pessimista? No exactament. Ho farem, però ara mateix no sabem quan.