Vàclav Havel hauria de ser el referent de tots els que aspirem a fer que l'acció política i social sigui fruit de la reflexió. Poques vegades hem vist un intel·lectual, filòsof i dramaturg en un alt càrrec de responsabilitat política. Voldria, en la crisi institucional de molts dels Estats avançats del món trobar algú que intentés respondre amb una visió tan intima i profunda i alhora tan universal com alguna de les que ens va deixar escrites en les seves conclusions.

Nascut a Praga l'any 1936, gran coneixedor de Kafka, de qui sempre reconeixeria la seva empremta, va començar a escriure al cap de quinze anys i no va parar de fer-ho mai. A partir de 1960, ho va fer com escriptor resident del Teatre de la Balaustrada i es va graduar en Art. Potser no estem acostumats a tenir presidents de govern llicenciats en Art que satiritzen des de joves la tramitològia i la burocràcia.

Conegut i reconegut, escoltat i seguit líder social va aixecar la veu contra el totalitarisme soviètic que llavors asfixiava la seva Txecoslovàquia.

Els seus demolidors assajos, la seva obra teatral va ser un dels instruments més poderosos del moviment reformista de la Praga de 1968; convertint-se en el líder de l'aixecament popular contra la repressió exercida en el que s'anomenava "normalització" soviètica.

És co-autor de la Carta del 77 i de la declaració del 79 del Comitè de defensa dels perseguits injustament. Fou detingut i condemnat a set anys de presó per aquestes activitats. Hagués pogut marxar doncs el teatre mundial el reclamava, però va optar per complir la condemna d'extenuants jornades de treballs forçats. Escriure les seves Cartes a Olga (dirigides a la seva companya Olga Splichalová), el va ajudar en aquell tràngol.

La revaluació moral després de la presó, el va portar a reflexionar sobre l'ús pervertit de les paraules. El 1989 el Fòrum Cívic encapçalaria i canalitzaria tota la força opositora a la dominació soviètica, Havel fou considerat, sense discussió el líder popular d'aquell moviment i elegit en les primeres eleccions democràtiques després de la caiguda del mur de Berlín (1990). Mai havia pensat a accedir a cap càrrec, però va entendre i escriure que l'exercici honest de la presidència del seu país era la forma més compromesa i més conseqüent de ser fidel a les seves idees. Va viure com un fracàs terrible les diferències irreconciliables de txecs i eslaus; dimitint de la presidència l'any 1992. Més tard, fou president de Txèquia i va seguir en tasques de govern i escrivint fins a l'any 2003.

La seva obra va estudiar el sentit transcendent de la consciència, buscant un compromís ampli i incloent; la pluriculturalitat i la cerca de formes de convivència en una civilització global i retornar a l'essència del llenguatge, fugint d'inflors inútils i enganyoses, demanant sentiment sense sentimentalismes, van caracteritzar les seves reflexions des del Govern. De ben segur, ha estat un dels presidents de l'Europa recent més intel·ligent, més culte i més humil.

"L'esperança real de les persones en un futur millor només serà possible si la consciència ens dota de capacitat per a l'autotrascendència, doncs parlar del nou ordre mundial i dels drets humans pot no significar res si no deriva en el respecte a cada una de les persones que configuren la Humanitat, al miracle de ser únics. Només els que respectin a cada individu podran parlar de cooperació creativa i de futur. L'arrel de totes les cultures és en el respecte dels cors i les ments, en les conviccions diferents".

En el discurs d'investidura del candidat a presidir la Generalitat de Catalunya, Quim Torra va fer referència a la "rehabilitació dels valors" a la que Vaclav Havel s'havia referit i efectivament ho fa en un text que diu: L'ordre moral i els seus orígens, els drets humans i els seus orígens, la consciència i la responsabilitat humana i els seus orígens no poden amagar-se darrere la cortina de paraules nobles. Han d'estar inserides en les profundes conviccions del respecte a la pluralitat.

La història humana ha tingut una vasta gama de deus i deesses, deus i deïtats; no obstant això el futur de la humanitat resta en mans de la responsabilitat dels humans, de la cerca dels mitjans que ens permetin conviure en el planeta.

Havel i Maragall (President Maragall) van ser molt amics i se'n conserven cartes que van intercanviar-se. En una datada el 12 de maig de 1995 li deia "Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes i indeformables.

Ambdós opinaven que sense valors com la confiança, la sinceritat, la responsabilitat, la solidaritat o l'amor entre persones que no pensen igual no es podia construir una societat sòlidament cohesionada. Que així sigui.