El coet de Carlos Fabra no és ni el de Calatrava ni el d’Hergé. Arran dels Jocs Olímpics, Santiago Calatrava va presentar un projecte de torre de comunicacions per a Collserola que feia fila de coet. Un coet llarg i estilitzat. El disseny blanc i ossi de l’enginyer valencià va semblar excèntric a alguns i impostor a uns altres –aquells que havien de prendre la decisió-. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona el va rebutjar. El coet que va portar Tintin a la lluna –estrany en la pulcritud conservadora de  Georges Remi-, vermell i amb quadres blancs, aviat es va convertir en icona i eslògan gràfic internacionals. El coet que ha perpetrat el pintor Juan Ripollés per a glòria celeste de l’expresident de la Diputació de Castelló de la Plana, Carlos Fabra, que corona la testa abonyegada de l’insigne –indigne- polític valencià no té res a veure amb els seus il·lustres antecedents. El coet de l’aeroport de Castelló s’assembla més a l’home de fulla de llauna del Mag d’Oz.

Aquesta escultura absurda és la culminació d’un absurd total. Els diaris de tot l’Estat el van reproduir i se’n fotien la mateixa setmana que el govern valencià anunciava un ERO que liquida Radiotelevisió Valenciana i que demanava empara al nou fons autonòmic que ha lligat Mariano Rajoy per evitar la fallida. El coet de Ripollès i Fabra quedava en evidència descarnada alhora que el govern que ha permès que s’enlairi quedava intervingut per l’Estat. És a dir, convertit en més titella encara. La intervenció del govern valencià és la darrera balda de l’anella que va començar amb la construcció d’infraestructures colossals, caríssimes i prescindibles, va continuar amb el processament i la dimissió de Francisco Camps i ha acabat amb la rendició de “la Comunitat” al govern centrípet de Mariano Rajoy.

El coet de fulla de llanda de Carlos Fabra és el cant de garsa d’un sistema corrupte, insolvent i provincià.  La cirereta d’un patís d’infàmies, mentides, fatxenderies i misèries venudes com la quinta essència del triomf i l’esplendor polítics. L’”eix de la prosperitat” que havia inspirat Eduardo Zaplana i que va declarar inaugurat Francisco Camps ha culminat amb una enorme cabota de president provincial coronada per un coet enmig d’un aeroport que és un erm i un malson. L’avió fals de Juan Ripollés és la constatació d’un enorme fracàs i d’un profund ridícul. Amb el coet de Fabra els valencians han caminat damunt la la lluna. Ja és hora que tornin i comencin a refer la terra.