Feia molt de temps que no reconeixia en una sèrie de ficció uns malvats tant nostrats, propers, com els de la segona temporada de Nit i dia, el polític Martí Miró i la seva dona, la sofisticada galerista, Joana Porta. Immorals, ambiciosos sense límits, implacables, corruptes fins al moll dels ossos, res no pot detenir-los en la consecució dels seus objectius. 

Miró, un personatge important en la rebotiga d’un poderós partit polític, és també un pederasta perillós i un tipus sense escrúpols que no dubtarà a encarregar l’assassinat de qualsevol que gosi interposar-se en el seu camí. Porta i el seu negoci de marxant d’art li proporcionaran la cobertura perfecta per a poder blanquejar les muntanyes de diners que acapara mitjançant la corrupció política. 

Viuen en un món d’aparences, en el més alt de l’escala social, envoltats de luxe, protegits per la compra de favors, les complicitats i els interessos compartits amb els de la seva pròpia espècie depredadora. I són, també, gairebé invisibles per a uns mitjans de comunicació que semblen enlluernats amb el seu poder i amb les seves activitats altruistes. 

Una nit, però, Miró, encalçat pels investigadors i pels seus propis records, no pot conciliar el son. Es remou al llit, s’incorpora per a buscar un somnífer que li esmorteixi els remordiments ni encara que sigui per unes poques hores. La seva dona li demana afectuosament per què és allò que el neguiteja. Ell contesta que el passat. Un passat que creus que has deixat endarrere mentre tiraves cap endavant, que penses que mai no et pot atrapar fins que un dia algú ve a recordar-te qui ets i què has fet.
 
"Què vols que et recorden? Sempre hem fet allò que havíem de fer", li assegura ella mirant de tranquil·litzar-lo. Miró, aleshores, tanca els ulls, respira a fons, calla durant uns segons i, finalment, respon amb la mirada perduda: "Hem fet coses terribles, Joana".

Tot plegat, l’exercici del poder sense cap limitació, impunement, la pràctica d’una amoralitat despietada i egoista, és allò que els ha permès viure plàcidament com a llops entre ovelles.  

Prou que ens sabem el tòpic: la realitat sempre supera la ficció. Fet i fet, respirem envoltats de personatges capaços de tot per a mantenir el seu poder, els seus privilegis, per a satisfer lliurement les seves fosques passions. La premsa cada dia ens informa de tipus influents, socialment reconeguts que per alguna raó han acabat caient dels seus pedestals.
Tipus, posem per cas, com el multimilionari Bartolomé Cursach Mas. De fill del conserge del club de tenis de Palma, a senyor de la nit de la capital de les Balears i un dels principals accionistes del Mallorca. 

Abans d’anar a parar a la presó imputat pels delictes d’homicidi, corrupció de menors i narcotràfic i així fins a 16 delictes que sumen penes de presó de 80 anys, Tolo, com se’n coneix popularment, fou l’amo durant tres dècades. Es feia amb el president Gabriel Cañellas, amb Jaume Matas, amb el nucli més íntim del ministre Eduardo Zaplana, es fotografiava amb el rei Joan Carles i, a la seva taula, seien els personatges més poderosos i influents de l’illa. Un guanyador astut i cruel, amb do de gents segons el descriuen les cròniques.

En els 25.000 fulls del sumari judicial del seu cas es pot seguir la seva trajectòria com a cap d’una “organització criminal” que va corrompre policies i funcionaris per a matxucar la competència, per a evitar les inspeccions als seus locals o ser sancionat per les seves activitats. En el sumari també apareixen noms com el de José María Rodríguez, la persona que durant anys va controlar el PP de Palma arribant a ser delegat del Govern amb Rajoy a Madrid. En els papers, Rodríguez, apareix com una figura a l’ombra de la trama de la policia local i com un dels beneficiaris junt amb el diputat també del PP i regidor a Palma, Álvaro Gijón, d’orgies pagades per Cursach on s’assegura que es servia la cocaïna en paelles per a dotze persones.  

La investigació és preveu molt complicada. Alguns dels testimonis fins i tot han estat amenaçats i a cada passa que s’hi dóna hi ha nous imputats. El de Cursach és ara i aquí només un entre molts casos.  

Llops entre ovelles: polítics, empresaris, metges, policies, jutges... Vivim, viurem sempre fràgilment, inadvertits entre gent que fa coses terribles.