Entro a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya i pregunto per Sota del volcà, de Malcolm Lowry. La dependenta me'l busca i em porta Bajo el volcán sense cap comentari. Li dic que hi ha una traducció en català que acaba d'editar El Cercle de Viena. Me la treu després de buscar-la en una prestatgeria remota. Penso que potser em volia vendre l'altre perquè és d'una editorial que forma part del Grup Planeta, el mateix que la llibreria, però també pot ser que no es vulgui molestar a buscar si realment existeix Sota el volcà, tal com li he demanat.  

Després li pregunto si té el llibre dels nens de la Segona Guerra Mundial, de l'Svetlana Aleksiévitx. Abans que tornem a repetir l'operació, l'aviso que segur que hi ha la traducció catalana a l'editorial Raig Verd. "No", em respon la dependenta (a qui en aquests moments em resisteixo a anomenar llibretera) i em treu l'edició en castellà, a Debate, que és del grup Penguin Random House, competència de Planeta. Hi insisteixo perquè sé del cert que hi ha traducció en català. L'editora Laura Huerga la va encertar de ple editant Aleksiévitx abans que li donessin el Nobel i no crec que tingui cap intenció de deixar d'apostar per una autora que li ha donat tantes alegries.

La dependenta remena per la base de dades interna de la llibreria i també mira al món exterior a través de Google. Després se li encén una llumeta i ho busca per Rayo Verde, que és com es diu l'editorial de Huerga quan edita en castellà. Aquí està la traducció de Marta Rebón: Últims testimonis. Un solo de veus infantils. 

Surto contenta de la llibreria perquè m'esperen un parell de bones lectures, però em dic que si no hagués fet una feina voluntariosa prèvia de recerca de les editorials, aquests llibres no me'ls haurien venut mai. I em sap greu pels editors que els han publicat, arriscant-se. Això, és clar, és una anècdota i no se'n pot fer categoria. Per sort hi ha molts llibreters que saben que el seu paper, més que mai, és de prescriptors i que la seva feina activa és molt necessària, fins i tot n'hi ha que treballen a la Casa del Llibre. Em consta perquè també hi he tingut bones experiències. Són llibreters que busquen, llegeixen, recomanen, classifiquen, tal com feia Paco Camarasa des de la seva emblemàtica Negra i Criminal. L'enyorarem. 

En aquesta feina activa dels llibreters rau el seu paper fonamental en la construcció d'una literatura que es veu massa sovint assetjada per operacions de màrqueting que no tenen res a veure amb la qualitat i sí amb el mercadeig. No és gens fàcil sobreviure editant en català i encara menys editant traduccions de qualitat en català. La competència és molt dura i arribar al públic potencial encara continua sent molt difícil. Hi ha una secta de lectors que ja saben on anar, què demanar, però són lectors actius i, naturalment, una colla de malalts de literatura, que diria Vila-Matas. Tota una senyora literatura no es pot sustentar només en aquests lectors i no només en un sol dia, el de Sant Jordi. 

Encara hi ha molts títols de la literatura universal que no podem llegir en la nostra llengua. De tant en tant, els lectors ens queixem perquè ens sembla increïble que encara no els tinguem a l'abast. Si es mira el panorama, s'entén perquè. Editar-los, encara que els anys de clandestinitat hagin quedat enrere, continua sent una acció heroica.