Hi ha una sortida

«El president podria dissoldre el Parlament i convocar eleccions, on els partits i les forces cíviques partidàries de la independència concorreguessin en una única llista unitària»

15 de novembre de 2013
Quan em pregunten si crec que hi haurà acord per la data i la pregunta de la consulta, dic sempre que sí. No ho dic des de l'optimisme de la voluntat, sinó perquè crec que es donen les condicions objectives per a l'acord: d'una banda, l'immobilisme de l'Estat ha fet caure pel seu propi pes la possibilitat de preguntar per una tercera via que ni hi és ni se l'espera; de l'altra, l'autoexclusió del PSC deixa a la taula de negociació les forces amb posicions menys allunyades entre elles; i, last but not least, els líders saben quin és el pols del carrer en aquest tema i que qui aparegui com a responsable del no acord molt probablement serà durament penalitzat a les urnes.

No contemplo, doncs, que no hi hagi acord. Contemplo tensions fortes, escenificacions, estirabots, nerviosisme i negociacions d'infart fins a l'últim segon (com amb la negociació de l'Estatut al Parlament l'any 2005), però al final estic convençut que tindrem data dins del 2014 i pregunta clara amb resposta binària.

Ara bé, lògicament em puc equivocar i pot passar que la negociació fracassi, perquè també és veritat que les sensibilitats són diverses i sobretot que hi ha molta gent (perdó, poca però molt poderosa) que està interessada en que fracassi. He escoltat diversos opinadors dir que això seria una estocada mortal al procés perquè els catalans no hauríem pogut votar no per la negativa de l'Estat sinó perquè no hem estat capaços de posar-nos d'acord entre nosaltres sobre què volem votar. Certament, el no acord podria ser una estocada mortal (i un ridícul monumental) si anés seguit de la inacció política.

Però si finalment les reserves d'ICV i UDC al voltant d'una pregunta clara fan impossible una majoria parlamentària pel referèndum, hi hauria una sortida per clarificar la situació definitivament i sense dilatar el calendari. El president de la Generalitat podria dissoldre el Parlament i convocar eleccions, unes eleccions on els partits i les forces cíviques partidàries de la independència concorreguessin en una única llista unitària posant tota la carn a la graella (Mas, Junqueras, Fernández, polítics d'Unió, del PSC i d'ICV disconformes amb les seves direccions, l'ANC, Omnium, independents de prestigi, líders socials i sindicals, etc) i amb un únic punt al programa: obtenir el mandat democràtic dels ciutadans de Catalunya per formar un govern d'unitat i i iniciar les negociacions amb l'Estat espanyol per a la secessió i amb la comunitat internacional per al reconeixement del nou estat.

M'agrada? Només com a pla B. Però hi ha dues coses molt pitjors que aquest pla B: que els enemics del procés es pensin que bloquejant l'acord sobre la pregunta se'l carreguen, i que els catalans no siguem convocats a les urnes al 2014 per manifestar-nos, en un format o en un altre, sobre la independència del nostre país.