Hi ha una sortida
«El president podria dissoldre el Parlament i convocar eleccions, on els partits i les forces cíviques partidàries de la independència concorreguessin en una única llista unitària»
ARA A PORTADA

- Eduard Voltas
- Periodista i editor
No contemplo, doncs, que no hi hagi acord. Contemplo tensions fortes, escenificacions, estirabots, nerviosisme i negociacions d'infart fins a l'últim segon (com amb la negociació de l'Estatut al Parlament l'any 2005), però al final estic convençut que tindrem data dins del 2014 i pregunta clara amb resposta binària.
Ara bé, lògicament em puc equivocar i pot passar que la negociació fracassi, perquè també és veritat que les sensibilitats són diverses i sobretot que hi ha molta gent (perdó, poca però molt poderosa) que està interessada en que fracassi. He escoltat diversos opinadors dir que això seria una estocada mortal al procés perquè els catalans no hauríem pogut votar no per la negativa de l'Estat sinó perquè no hem estat capaços de posar-nos d'acord entre nosaltres sobre què volem votar. Certament, el no acord podria ser una estocada mortal (i un ridícul monumental) si anés seguit de la inacció política.
Però si finalment les reserves d'ICV i UDC al voltant d'una pregunta clara fan impossible una majoria parlamentària pel referèndum, hi hauria una sortida per clarificar la situació definitivament i sense dilatar el calendari. El president de la Generalitat podria dissoldre el Parlament i convocar eleccions, unes eleccions on els partits i les forces cíviques partidàries de la independència concorreguessin en una única llista unitària posant tota la carn a la graella (Mas, Junqueras, Fernández, polítics d'Unió, del PSC i d'ICV disconformes amb les seves direccions, l'ANC, Omnium, independents de prestigi, líders socials i sindicals, etc) i amb un únic punt al programa: obtenir el mandat democràtic dels ciutadans de Catalunya per formar un govern d'unitat i i iniciar les negociacions amb l'Estat espanyol per a la secessió i amb la comunitat internacional per al reconeixement del nou estat.
M'agrada? Només com a pla B. Però hi ha dues coses molt pitjors que aquest pla B: que els enemics del procés es pensin que bloquejant l'acord sobre la pregunta se'l carreguen, i que els catalans no siguem convocats a les urnes al 2014 per manifestar-nos, en un format o en un altre, sobre la independència del nostre país.
Nascut a Barcelona (1970), és periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El podeu seguir al canal de Telegram.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.