Aquest any, el Barcelona Centre for International Affairs, nom amb què es coneix des del 2013 la Fundació CIDOB (Centre Internacional de Documentació de Barcelona) celebra el seu cinquantè aniversari i amb aquest motiu està duent a terme tota una sèrie d’actes i esdeveniments entre els quals destaca com a acte central de la commemoració la vinguda de l’exsecretària d’Estat i excandidata a les eleccions presidencials dels Estats Units Hillary Rodham Clinton.

Així, el passat divendres dia 2 a la tarda, tenia lloc una conversa-diàleg, amb assistència de públic convidat i per ordre d’inscripció, entre el director del CIDOB Pol Morillas i la política estatunidenca sota el títol d"Una vida en la política mundial", en referència a la seva activitat com Primera dama dels Estats Units (1993-2001), senadora dels Estats Units per Nova York (2001-2009) i seixanta-setena secretària d’Estat (2009-2013) amb el president Barack Obama, en què va haver d'ocupar-se, entre altres qüestions relacionades amb les relacions internacionals dels Estats Units, de les revoltes àrabs i de la situació que es creava amb la dimissió d'Hosni Mubarak a Egipte i la desaparició d’altres dirigents i l’inici de la guerra a Síria i el Iemen. Però, en fi, de les qüestions relacionades amb la política exterior que es van plantejar en la conversa o en el sopar restringit posterior ja m’ocuparé en un proper article. Avui parlaré només de la meva impressió -superficial i poc aprofundida atès l’escàs temps que vàrem poder gaudir de la seva companyia- sobre la convidada del CIDOB a qui vaig donar la benvinguda en l’obertura de l’acte a la capella del convent dels Àngels i després a la seu del CIDOB com a president del Patronat de la Fundació.

Com va comentar en la seva presentació l’ambaixadora dels Estats Units a Espanya i Andorra Julissa Reynoso, amiga personal de l’exsecretària d’Estat i que va jugar un paper fonamental -com també el va jugar la cònsol general dels Estats Units a Barcelona Katie Stana- per facilitar la visita, no hi ha "millor figura" per celebrar el cinquantè aniversari del CIDOB que Hillary Rodham Clinton. La recepció va tenir lloc a la sala que dona a la plaça dels Àngels on va ser rebuda pel president de la Generalitat Pere Aragonès, per la directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Èlvira Dyangani Ose - la capella dels Àngels forma part del complex del Museu-, per l’ambaixadora i la cònsol general, per la representant de l’Ajuntament de Barcelona Laia Bonet, pel director del CIDOB i per mi mateix.

El primer que va impressionar a la senyora Clinton fou el marc de la rebuda, un edifici declarat bé cultural d’interès nacional, el convent dels Àngels, construït al segle XVI per allotjar les monges del Tercer Ordre de Sant Domènec i que combina els estils gòtic (tardà) i renaixentista. En un breu apart va confessar que estava emocionada i molt satisfeta de visitar Barcelona, ja que era l’únic membre de la seva família que encara no ho havia fet. Recordem que Bill Clinton va fer una breu estada a la ciutat el 29 d’octubre de 2001 per impartir una conferència sobre la situació mundial davant 2.700 polítics i empresaris en què va pronunciar una frase que va aixecar polèmica, "el futur serà català o talibà", amb la voluntat de contraposar societats obertes com la catalana, un "model de diversitat i diàleg" que ha sabut dir "que no al separatisme, la violència i el terrorisme" a les societats tancades i totalitàries com la dels talibans (feia vint dies que havia començat la guerra i la invasió de l’Afganistan). No cal dir que l’equiparació del separatisme a la violència i el terrorisme cinquanta dies després dels atemptats de l’11-S i quan ETA seguia matant és el que va aixecar polseguera.

En fi, Hillary Clinton estava impressionada per la visita que havia fet al matí a la Sagrada Família, pel component històric de l’edifici en què es desenvoluparia la conversa i, més tard, per la seu del CIDOB, on va tenir lloc un sopar reduït a la sala Maragall i parcialment regit per la Regla Chatham House i en què, entre altres persones, hi eren presents membres del Patronat del CIDOB inclosos els institucionals, que forma part del conjunt d’edificis que comprenia l’antiga Casa de la Misericòrdia, construïts entre els segles XVI i XVII. També va expressar la seva intenció de visitar el MACBA l’endemà i li vàrem recomanar que anés igualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per gaudir de l’esplendor del romànic i el gòtic català, tot i que una part també es pot veure al Museu The Met Cloisters, una secció del Metropolitan Museum of Art, situat al nord de Manhattan a Nova York, on a la dècada dels anys trenta del segle passat es van transportar i reconstruir pedra a pedra diferents claustres i monuments europeus com el claustre de Sant Miquel de Cuixà o el Sepulcre dels Comtes d’Urgell del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. L’acte de la capella del Convent dels Àngels estava ple de gom a gom i es va fer amb traducció simultània anglès-català, català-anglès (la meva intervenció institucional va ser en català). En el sopar es va parlar de la situació política a Espanya, Catalunya i de les passades eleccions.

Per últim, voldria destacar l’afabilitat i proximitat de l’exsecretària d’Estat, perquè acostumats a l’encarcarament i el distanciament de molts polítics europeus d’alt rang, la senyora Clinton, per desesperació dels serveis de seguretat, en els pocs més de cent metres que separen a peu el Convent dels Àngels de la seu del CIDOB, no va tenir inconvenient en parar-se a parlar amb algunes joves que l’havien reconegut i fer-se fotografies amb tots aquells que li varen demanar. La mateixa afabilitat i accessibilitat va demostrar al llarg del sopar i amb la posterior sobretaula. En aquest sentit, va demostrar una personalitat força diferent de la que acostumen a donar els mitjans de comunicació. I està molt bé, per cert, que el primer contacte amb Barcelona de Hillary Rodham Clinton passés precisament pel Raval, passejada inclosa.