Francis Labasee i Monique Labasee són un matrimoni francès que, empès per problemes de fertilitat, l'any 2000 va viatjar als Estats Units per a subscriure un contracte de gestació (o per a comprar un fill, si ens agrada més així). Un cop va néixer el nadó, la mare que l’havia dut al món va declarar que no tenia cap intenció de fer-se’n càrrec ni de conservar-ne els drets parentals, i el Sr. i la Sra. Labasee es van endur la petita Juliette a França a fer de família feliç.
El problema va venir quan les autoritats franceses no van voler inscriure la nena al registre civil com a filla del Sr. Labasee i la Sra. Labasee perquè era el fruit d’un contracte gestacional que era nul de ple dret: a França, la gestació subrogada és contrària a l’ordre públic. La nena, doncs, no tenia pares (recordem que la seva mare gestant ja hi havia renunciat) ni podia accedir a la nacionalitat francesa. De fet, per no tenir no tenia ni tan sols ningú que estigués obligat a tenir-ne cura, perquè aquelles persones amb qui vivia no eren ningú.
Després d’esgotar totes les instàncies a l’estat francès, el cas del Sr. i la Sra. Labasee (i la nena) va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va reconèixer que la gestació subrogada és un tema espinós que els estats poden regular com més els convingui. Ara bé, denegar la inscripció d’un infant al registre civil era contrari al Conveni Europeu de Drets Humans, en la mesura que la nena no té cap culpa que els senyors que la van comprar no s’ajustessin, amb la seva conducta, a l'ordenament jurídic del seu estat. Prevalia doncs l’interès superior de la menor i el seu dret a una vida privada, que vol dir el dret a tenir una identitat –i això inclou la filiació.
Total, que les autoritats franceses van haver d’inscriure la Juliette com a filla del Sr. i la Sra. Labasee, i l’estat francès va haver d’empassar-se la contradicció de considerar que la gestació és contrària a l’ordre públic i, alhora, haver de reconèixer-ne els efectes legals. Altres estats, com Espanya, han optat per adreçar el problema des de la hipocresia d’entrada –ajustant-se, val a dir-ho, a la jurisprudència del TEDH.
A l’estat espanyol, la gestació subrogada és “una forma de violència contra les dones” segons la Llei de salut sexual i reproductiva, que també diu que els acords de gestació per subrogació són nuls de ple dret. Ara bé, la inscripció dels infants nascuts a partir d’aquests acords es practica amb total normalitat, precisament perquè l’interès superior del menor així ho exigeix. Potser seria força menys hipòcrita que, ja que s’han de reconèixer forçosament els efectes d’aquests contractes, el tema s’adrecés amb valentia per intentar regular tot el que envolta una pràctica que, per molts que ens repugni –i a mi em repugna–, ja és una realitat.
Hipocresies i gestació subrogada
«Potser seria menys hipòcrita que, ja que s'han de reconèixer forçosament els efectes d'aquests contractes, el tema s'adrecés amb valentia»
Ara a portada
- Maria Vila Redon
- Advocada
31 de març de 2023
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.