Hola Chat! Redacta un article d’opinió pel Nació Digital, on parlo de com gestionem la intel·ligència artificial i dels dubtes que em genera a l’hora de substituir segons quins oficis. D’un màxim de 2.500 caracters, dinàmic i amb frases curtes. I sobretot, que plasmi el meu estil d’escriptura. T’adjunto un text redactat per mi perquè et serveixi d’inspiració. Màgia. Menys de 5 segons i així comença el seu article, que no el meu: L'arribada de la intel·ligència artificial ens ha agafat a contrapeu. Com aquell qui perd un tren per un segon de diferència… Ui, massa literatura. I acaba amb una nova pregunta: Vols que adapti aquest article per a una secció més tecnològica o prefereixes que li donem un toc encara més personal i emotiu? Saps què? Deixa-ho córrer. No facis res més, perquè escriguis el que escriguis, mai ho faràs com ho faria jo. El toc personal i les emocions són inherents a l’ésser humà. I jo vull seguir sentint, raonant i errant fins a l’últim sospir.
Un sopar informal. Quatre homes, entre els 45 i els 70 anys, i una servidora. Dels cinc comensals, tres som periodistes. I el tema central de la vetllada, l’ús de la Intel·ligència Artificial. Un d’ells, el més jove, explica que utilitza el ChatGpt per fer textos a xxss i que recentment li ha salvat la vida amb una memòria tècnica de més de 30 pàgines. Es tracta d’estalviar temps i guanyar-lo per coses més creatives. Fins aquí bé. Un altre, que és una passada. Que hi poses allà quatre coses i que t’ho fa tot. Però clar, que l’has de dirigir, perquè si no es nota molt que ho fa fet la màquina. Quin perill. Vaig al més gran. Empresari, molt interessat en la tecnologia i sempre amb els braços oberts amb les novetats. Ens diu que en pocs anys la IA dominarà el món. Que ara un holograma ja pot formar els treballadors o que un agent comercial pot ser substituït per una màquina. Quina por.
Que si ens vam adaptar al telèfon mòbil. De fet és d’on estic escrivint aquest article. Que si ens van empassar internet. Benvingut Sant Google. Llavors, la pregunta que rondava en aquella conversa és per què no ho hem de fer amb la IA? Si en poc temps hem viscut diferents revolucions tecnològiques per què no hem d’assumir amb naturalitat la que estem tenint ara? Una eina que ens ho fa tot. Com podem ser reticents a un instrument que ens permet pensar menys i que ens fa estalviar temps i sous? A qui li pots manar i no es queixa. Que no et fa faltes d’ortograria i és resolutiva a l’instant. I que a més, sempre està disposada a ajudar i a millorar. Puc semblar ingènua o antiga, però hi ha coses que no les veig. Com també em neguiteja que les vegi algú més gran que jo, amb més visió empresarial i amb una llarga experiència.
Que ens tocarà pujar al carro, segur. Que haurem d’aprendre a distingir allò que és real d’allò artificial, també. Com en tot a la vida, suposo. Però que el talent i l’art de comunicar són difícilment reemplaçables, n’estic plenament convençuda. Què serà de mi i de la meva professió, Chat? Un moment, no em responguis. Deixa que pensi jo. Que vull seguir treballant el cervell. La meva forma de parlar, de mirar, de persuadir. La meva expressió, els meus moviments. Trets característics de cada humà. Innats, espontanis i impossibles de plagiar. Els teus i els de tots. Del que comunica i del que ven. De la potència que té un missatge quan li poses tota la passió. De les emocions que podem transmetre amb només una mirada. De tot allò que volia dir en aquest article. L'antralina que cap IA pot recollir. De moment, i també en aquest espai, no et necessito per a res. Així que, adéu Chat!