Les imatges de la manifestació del passat Onze de Setembre van donar la volta al món, i continuen sent motiu d’admiració pel seu civisme i magnitud, darrera un lema positiu, integrador, adreçat cap a Europa i el futur amb il·lusió i optimisme, enmig de tanta crisi econòmica, tanta incomprensió política i tant de menyspreu. Som una societat viva, no només en l’àmbit nacional, també en el social, i la lluita per la dació en pagament n’és un bon exemple.

Personalment mai m’he sentit atreta pel moviment dels indignats, tot i que sé que fa la seva funció de vàlvula d’escapament, permetent expressar la ràbia davant de tants abusos. Però considero que és un moviment en negatiu, emmarcat en la cultura del no, que defensa la protesta per la protesta, sense objectius ni propostes clares, una amalgama de sentiments i poca cosa més. Sé que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la seva portaveu Ada Colau al capdavant, té complicitats i simpatitza amb el moviment dels indignats, perquè la gent de la PAH n’està molt d’indignada, amb tota la raó del món, però la PAH ha sabut canalitzar el patiment i la indignació cap una causa positiva.

La iniciativa legislativa popular (ILP) per la dació en pagament, admesa a tràmit pel Congrés de Diputats el passat mes de febrer, ha sorgit precisament de Catalunya. Els grups promotors de la ILP són AIEC-Adicae, CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, Observatori DESC, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Unió de Consumidors de Catalunya i l'advocat Martí Batllori, president de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Girona. Els experts coincideixen que es tracta un text molt ben elaborat. Però novament una proposta feta des de casa nostra s’ha acabat encastant contra el mur de Madrid.

Per sort, l’advocat català Dionisio Moreno va saber trobar una escletxa legal que permetrà als jutges fer justícia, en lloc d’actuar com a braç executor de la llei hipotecària, una llei del segle XIX amb preceptes absolutament injustos descaradament a favor del sector bancari. Dionisio Moreno és un modest advocat amb pis i despatx al barri vell de Martorell, que ha aconseguit la gesta que el Tribunal de Luxemburg declari “abusiu i contrari al dret de la Unió” el marc legal espanyol. L’afectat, Mohamed Aziz, era veí i amic del seu pare, Antonio Moreno, mort de càncer un any després que Aziz li expliqués els seus problemes amb la hipoteca. Dionisio Moreno s’ha arruïnat amb aquest cas, perquè no només no ha cobrat res, sinó que ha pagat de la seva butxaca el viatge a Luxemburg i totes les despeses que s'han derivat del procés. La demolidora sentència del tribunal europeu ha deixat molt en evidència Espanya, inclosa la seva cúpula judicial, que contrasta amb els bon oficis del titular del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, José María Fernández Seijo.

Tenim un poble en marxa, fermament decidit a superar la dramàtica situació actual, tant des del punt de vista social com nacional, les dues cares de la mateixa moneda, que és procurar el benestar de la gent. Ara només falta que els polítics d’aquest país sàpiguen estar a l’alçada.