És costum en qualsevol país seriós que quan un soldat destaca en la guerra se'l premia amb l'honor d'una medalla i amb el valor d'una pensió. És una altra de les vergonyes dels conflictes armats: gestionar l'endemà. Nosaltres no vivim cap guerra (gràcies a Déu) però em serveixo de les potents metàfores militars per assenyalar una injustícia de primer ordre. Un cop inhabilitats el president Mas, la vicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau venia la segona ronda inquisitorial de la "villa y corte": el cas de Francesc Homs i Molist, diputat al Congreso i conseller de Presidència quan el 9-N, o sigui un autèntic culpable d'això del procés al que es castiga mentre molts miren cap a una altra banda.

Homs ha estat inhabilitat i quasi és expulsat a cops de gorra del Congreso de los Diputados. Inversemblant a l'Europa de 2017. Homs només per aquesta miserable actitud de l'Estat ja és un "heroi" de la causa independentista, ell no voldrà però l'han fet. Potser cal recordar el seu paper determinant en el 9-N, però també en el gir de Convergència Democràtica cap a l'independentisme premium després del famós congrés de Reus el 2012. Sense aquest episodi no estaríem aquí, de cap manera.

Té adversaris i crítics. Però pocs poden negar la capacitat argumental i insistència de l'ex-conseller, això el fa insuportable per alguns i el Sergi Busquets convergent per d'altres. És un actiu vàlid per la política d'avui? Segurament és necessari. El 1952 es varen crear les Forces Especials de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. Homes amb una missió, que no paraven fins a aconseguir l'objectiu: com Homs Eren uns soldats molt especialitzats que servien per combatre en entorns hostils de manera quirúrgica i per liderar el que s'anomena contrainsurgència. Des de 1961 aquest cos es coneix com "Boines verdes". Homs és un "boina verda".

Però ara, com si fos Rambo fem allò que la CIA no té agents actius a Nicaragua. És clar. Homs s'ha anat acomiadant de manera exprés. El passat dimarts al Col·legi de Periodistes va fer un "fins aviat" i es va posar a disposició del president. Però és que això no hauria d'haver estat així. El senyor Homs tal com plega de les corts espanyoles hauria d'entrar al Palau de la Generalitat cridat pel president i el vicepresident. Un actiu de present per col·laborar en el curt i mig termini. No sé si es tracta del Govern dels millors, però hauria de ser el Govern dels que saben de què va la cosa. Veurem què passa.

A banda, en el cas d'Homs es manifesta un virus que ens està devorant. Amb la ximpleria de la nova política com a tòtem ens hem passat de la ratlla. A favor de donar relleus i de potenciar gent jove (en política i en tot) però no perquè sí. A Catalunya si tens més de 45 anys, ja estàs amortitzat. Passem de Jurassic Park a Les Tres Bessones. Insisteixo en què sóc favorable a dirigents com Marta Pascal, Mònica Sales o Pere Aragonés. Però ens podem permetre de jubilar a valors (cadascú amb el seu perfil i horitzó és clar) com Homs, Junqueras o Rull? La generació que ens ha fet pujar un graó encara té l'oportunitat i el deure de fer-nos arribar més lluny, tant com vulguem.