Ahir al vespre algú va penjar-ho en un grup de whatsapp que sol anar farcit d'indignació. Aquest cop, cosa rara, no es tractava de la independència sinó d'una notícia internacional: "Aràbia Saudita decapita l'activista Esra al-Ghamgam en públic: silenci absolut dels mitjans de comunicació occidentals". Primer neguit per a una nit d'insomni: Qui recoi és la desventurada Esra a qui no he tingut el plaer de conèixer abans del seu martiri? Sempre atent als meus neguits, Google, naturalment, em va respondre: és una defensora de la democràcia que porta tres anys a la presó. A més, va afegir, no ha estat decapitada.M'ho avisava maldita.es, una pàgina creada expressament per desemmascarar notícies falses.
Pel camí, al grup de whats, ja hi havia hagut un missatge indepe en contra dels borbons que fan negocis amb els saudites. El tercer missatge era per desmentir la condemna a mort de l'activista. Esra encara té cap, però està fumuda en una presó de la qual no en sabem res. A maldita.es (beneïts siguin) ens remeten al tuiter de la seva germana i expliquen que el vídeo que circula és d'una altra condemnada a mort, una dona que va matar un fill. Circula un vídeo? Afortunadament, me l'estalvio. Tampoc no sabem si és cert ni qui ho diu, així és el nostre temps.
Ens hem d'anar fent la nostra composició de les coses -es planyia sempre la meva mare-, però ara és força més complicat que quan ella era jove i havia de llegir entre línies censurades: de sobte unes coses són negres i, tres segons més tard, es tornen blanques. Per això, el primer pas és aparcar les emocions, si no en sortim ben regirats sense que pagui la pena: llàstima per la mort d'una innocent, indignació perquè ens han enganyat, incertesa del seu destí, pena per a la qui de debò han decapitat i, de passada, ràbia al rei. El còctel, ens l'hauríem pogut estalviar. No serveix per res més que per vendre antidepressius a dojo.
Per allò de fer-nos la pròpia composició, la pregunta pertinent és: què en podem treure en clar? Els corresponsals (sí, hi ha una cosa que es diuen periodistes professionals) diuen que a l'Aràbia Saudita hi ha una dictadura, la Història indica que el primer món mai no ha tingut cap recança de fer negocis amb dictadors per aconseguir el seu -nostre- benestar utilitzant reis, empresaris i governants, la gent amb una mínima actitud ètica davant la vida assenyala que ho hem de criticar. Això és tot.
Ai, no! Un detall: les xarxes creen el miratge que la nostra veu s'ha fet sentir i així ens podem quedar una mica menys entristits, indignats, desorientats, moixos i rabiüts, però no funciona, això sí que és fals, a base de tuits i whatsapps no hi ha consol ni real ni virtual. Em sembla que no tenim altre remei que organitzar-nos més enllà de la comoditat dels fòrums d'Internet o bé retrobar-nos a la propera decapitació. Ves que no siguem nosaltres qui hi posem el cap.
Pel camí, al grup de whats, ja hi havia hagut un missatge indepe en contra dels borbons que fan negocis amb els saudites. El tercer missatge era per desmentir la condemna a mort de l'activista. Esra encara té cap, però està fumuda en una presó de la qual no en sabem res. A maldita.es (beneïts siguin) ens remeten al tuiter de la seva germana i expliquen que el vídeo que circula és d'una altra condemnada a mort, una dona que va matar un fill. Circula un vídeo? Afortunadament, me l'estalvio. Tampoc no sabem si és cert ni qui ho diu, així és el nostre temps.
Ens hem d'anar fent la nostra composició de les coses -es planyia sempre la meva mare-, però ara és força més complicat que quan ella era jove i havia de llegir entre línies censurades: de sobte unes coses són negres i, tres segons més tard, es tornen blanques. Per això, el primer pas és aparcar les emocions, si no en sortim ben regirats sense que pagui la pena: llàstima per la mort d'una innocent, indignació perquè ens han enganyat, incertesa del seu destí, pena per a la qui de debò han decapitat i, de passada, ràbia al rei. El còctel, ens l'hauríem pogut estalviar. No serveix per res més que per vendre antidepressius a dojo.
Per allò de fer-nos la pròpia composició, la pregunta pertinent és: què en podem treure en clar? Els corresponsals (sí, hi ha una cosa que es diuen periodistes professionals) diuen que a l'Aràbia Saudita hi ha una dictadura, la Història indica que el primer món mai no ha tingut cap recança de fer negocis amb dictadors per aconseguir el seu -nostre- benestar utilitzant reis, empresaris i governants, la gent amb una mínima actitud ètica davant la vida assenyala que ho hem de criticar. Això és tot.
Ai, no! Un detall: les xarxes creen el miratge que la nostra veu s'ha fet sentir i així ens podem quedar una mica menys entristits, indignats, desorientats, moixos i rabiüts, però no funciona, això sí que és fals, a base de tuits i whatsapps no hi ha consol ni real ni virtual. Em sembla que no tenim altre remei que organitzar-nos més enllà de la comoditat dels fòrums d'Internet o bé retrobar-nos a la propera decapitació. Ves que no siguem nosaltres qui hi posem el cap.