Barcelona és aquella ciutat on la botiga de telefonia del barri duu per nom Phone Center, la d’objectes de decoració, Smile Home, i la cafeteria s’anuncia com Coffee & Bakery. La llibreria es diu Restory (Rare books for rare people), i la bugaderia, Ecocleans Wash, i de l’aparador del saló de bellesa pengen neons amb frases com ara This is where the magic happens i Babe you look so cool. Que et ve de gust fer un mos? Doncs cap al Rost Club hi falta gent: take away here. O podem provar sort al Bowls, Sandwiches & Coffees, o al Brewdog, on anuncien, en estricta retolació monolingüe, amazing burgers i 20 Taps of a awesome craft beer.

Benvinguts a l’Eixample i quarters adjacents. Allà on et tempten amb l'street food, et proposen try our primavera brunch now here i hi campen els establiments amb noms com ara Noodles, Deli & Coffee, Burger World, Liberty Food and Drinks, Bakery & Coffee o Rock & Chicken. Per prendre un suc, Green & Berry, Cold pressed juice, diu ben gran, i per fer una copa, el Bowery Cocktail Bar. En matèria d’estètica, Hello Nails, Kingsman Barber Club (Massage & Esthetics), The White Room, DMen’s, Beauty Hair i New Attitude Barcelona Stylists, locals que fan anar amb alegria lemes, reproduïts amb rètols llampants, com ara Hair & eyebrow design, Lashes, nails, brows, make up & pedicure o Your hair is our passion.

Una perruqueria adverteix No animal testing. I ben a prop obren portes Big, Classes, shows, training & events, i Wolf, Way of líving fitness. Més bugaderies: Press To i Laundry Quality Services. Moda a Reset Store, que promet clothes & fun, i a Love Stories, Infinity Marks, Retail Never Dies, Cottons Esthetic i Minishop Living Collection. Objectes per a la llar a Flowers and Jingle House, sabates a Walk, Don’t Run, i màquines recreatives al Golden Park. Bicicletes a Cycling Workroom, i motos que et prometen ‘Getting you everywhere’.
I un munt de comerços que no he arribat a esbrinar què coi ofereixen: Hideout, Nordicthink, Odyssey (Your personal space), Pick & Pay, Imagine, Pottery Studio Workshops, Yellow Shot, Crossfit, Honey... Un rere l’altre. Asseguradores que miren de pescar-te prometent-te know you can, centres per aprimar-te que es diuen Diet Flash i un cinema on un enorme cartell reprodueix una cita de la pel·lícula Joker: Is it just me or is it getting crazier out there?. No, no ens hem tornat bojos, per ara, però sí que tal vegada fem coses una mica estranyes.

Prometo que cap d'aquests noms és inventat. Els he anat apuntant un a un en els meus quotidians trànsits pels districtes centrals de Barcelona. M’ho havien dit i no m’ho creia: he tingut aquests rètols davant dels nassos i no els havia vist. Sospito que el panorama no deu ser gaire diferent a Gràcia o a Poble Nou. A Barcelona, avui, a molts carrers (i no parlo dels més turístics), els noms en anglès són una clara majoria. No hi ha dubte que un londinenc o un californià es deuen sentir com a casa, passejant per aquesta ciutat. Tot i això, no escric aquest article perquè m’escandalitzi la tendència anglòfila, sinó sobretot perquè em sobta que s’hagi produït d’una manera tan silenciosa, sense propiciar cap debat ni controvèrsia. Crida l’atenció, ara que tant sembla neguitejar-nos el futur de la llengua catalana.

Hem estat dècades discutint sobre el català i el castellà en la retolació comercial, i ara resulta que l’anglès se’ns ha colat fins a la cuina i ni tan sols és notícia. Una llengua que no té cap estatus administratiu al nostre país i que guanya terreny sense generar impulsos de rebuig perquè probablement la trobem moderna, cosmopolita, útil, inevitable, cool i fashion, i no ens genera sentiments d’hostilitat ni estigmes polítics. Un quadre perfecte: és així com un idioma avança i s’hi instal·la tal com si hi hagués estat sempre, de tota la vida.