Aquest dijous comença la campanya del referèndum. Un compte enrere en què seguiran augmentant les tensions i els estira-i-arronses entre Generalitat i govern espanyol, mentre es viu un escenari totalment insòlit, amb supòsits que es comencen a fer realitat com amenaces de detencions a alcaldes i guàrdies civils a impremtes. I amb un soroll que parla de les mancances d'aquesta democràcia a mig camí.
 
Mentre els mitjans reben amenaces del TSJC, mentre la Fiscalia entra en acció i mentre no cessa la pluja de querelles o el tancament de webs, és quasi impossible de parlar del "sí" o del "no". Confrontant idees, arguments i il·lusions. Perquè d'això es tracta quan s'ha de votar i quan cal prendre decisions tan transcendents com la de l'1-O. Hi ha en joc el futur de moltes generacions, però també la consciència d'un Estat que segueix enrocat en l'immobilisme.
 
Paradoxalment, mentre això passa aquí, a Europa es dediquen a parlar de què farem en el cas que Catalunya esdevingui un país independent. I aquest és el debat si volem solucionar un conflicte d'ànima totalment política. Perquè és això: volem fer política. I volem mitjans que pugui explicar-ho, ciutadans que pugui pensar per ells mateixos, entitats que sumin esforços per fer-ho arribar a tothom, i dirigents que no tinguin por de les idees, sempre que aquestes siguin justes i exercides des de la llibertat.

Aquest dijous comença una campanya que serà complexa. I l'objectiu ha de ser que la societat catalana pugui exercir un debat sa, lliure i on hi càpiguen totes les idees. Fem-ho, debatem sobre les bondats del "sí" o la conveniència del "no". Segur que, passi el que passi l'1-O, n'haurem tret molt més profit que si alimentem encara més aquesta persecució constant que pateix el sobiranisme.