Aquests dies el Banc Central Europeu s'ha decidit finalment respecte a l'eliminació del bitllet de 500 euros, amb el vistiplau dels representants de la banca de tots els països membres. La idea d'aquesta mesura era evitar que se'n faci un ús fraudulent, per al blanqueig de moneda o per a finançar accions terroristes. I malgrat haver-hi detractors, han aconseguit arribar a una fórmula de consens. Probablement no serveixi de res, perquè els diners són diners i prou, no l'ús que se'n fa, i el veritable problema som nosaltres, com de costum; però bé: només el fet que hagin estat capaços d'arribar a un acord resulta lloable. Ara, no patiu: si teniu a casa algun bitllet morats i el sentiment de culpa us treu el son o no sabeu què fer-ne, aviseu-me. Prometo donar-li un bon ús— molt legal. I si no n'heu vist ni tocat cap a dia d'avui, tampoc passeu ànsia, que voltaran un temps més encara— fins al 2018 encara se n'imprimiran i els que estiguin fets, seguiran essent vàlids igual. O sigui que res, tu.

Per contra, el que sí que ha quedat en paper mullat, és un dels debats més significatius de la precampanya electoral: la reducció de la despesa. Curiosament, no hi hagut manera que els partits hagin arribat a una entesa pel que fa a gastar-se menys diners de l'arca pública. Dels nostres diners, vaja. Així que, malgrat tot, ens enviaran a casa les maleïdes paperetes, una vegada més. Sembla ser que el motiu del fracàs es deu a un xoc d'interessos... I en xoc ens quedem també els votants amb la resolució— però d'una altra mena- Algunes formacions ja s'han afanyat a pronunciar en veu alta el tant per cent que pensen retallar, però— digueu-me malpensada— temo que l'únic que es reduirà serà el sou dels impressors i dels que les reparteixen...

A una servidora, humilment, se li acudeixen un parell d'idees— així, sense dedicar-hi massa temps, que altra feina tinc. Una, per al futur: que els partits inverteixin durant la campanya en un sol anunci, adaptable a qualsevol mitjà, on se'ns ofereixi als electors la possibilitat de rebre informació del programa i partit que vulguem per la via que més els plagui. I la segona idea, pel present: que aquells a qui ens dol que els polítics que ens representen facin allò que els rota amb els calers de tots, agafem les butlletes i les hi retornem com el que són: paper mullat. Jo ho faré, sens dubte. Aprofitaré el dia de la jornada de reflexió per fer un tomb per la meva ciutat i, com qui no vol la cosa— però sí, i molt— tornaré cada butlleta a la seu del partit on correspon. I que les reciclin o se les fotin... on els càpiga. Allà per on s'han passat la voluntat del poble, aquesta i tantes vegades.

Diu la dita que "tal faràs, tal trobaràs"— i no cal creure en el karma ni la reencarnació per entendre-ho. O "qui la fa la paga", segons una versió més contundent del clàssic castellà "donde las dan, las toman". Però bé, sigui com sigui— i es digui com es digui— a mi, tot plegat, em recorda aquell programa dels anys noranta que feia en Jesús Gil a Telecinco— i encara que ve bastant al cas, me n'estalviaré la rima per educació. Perquè, noi, aquí el més ruc compra tabac amb un bitllet de 30 i li tornen el canvi. La vida... I tal i tal.