Pluja d’enquestes. Benvinguda. Se n’han publicat més en una setmana que en tres mesos. Totes coincideixen. Vénen a dir que una candidatura unitària amb Convergència, Demòcrates de Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP i “tutti quanti” sumaria més que cada partit per separat. Sumaria més que més, perquè depassaria la majoria absoluta. Poca broma. La vitalitat i la viabilitat del procés sobiranista en depèn. La il·lusió enramada en diades encadenades.

És estrany que la detecció hagi arribat com una revelació. Fins fa només dues setmanes els dirigents d’Esquerra i de la CUP desacreditaven la proposta. Venien a dir que precisament les enquestes apuntaven cap a l’altre costat. Que tenia molt més sentit i força presentar-se a les eleccions amb llistes separades. Que Artur Mas restava perquè els votants independentistes “progressistes”, abans de votar-lo a ell, es decantarien per altres opcions unionistes o ambigües. Estrany progressisme, a fe dels déus. Ara ja no ho diuen tan alt. Les enquestes publicades no precisen tant. Donen la victòria a una llista de partits. Ni tan sols exigeixen que sigui integrada per “independents”. La unitat guanya. I els qui fa tres dies tenien tan clar que les enquestes deien una altra cosa ara les desacrediten. Però hi són.

Gent de l’estelada, la unitat guanyaria. I tanmateix no acabarà de ser. Poden més les exclusions, els personalismes, les sigles, els desamors i els recels. Esquerra i la CUP no acceptaran una llista que inclogui Artur Mas. El president Mas no acceptarà finalment una llista que l’exclogui. Encara que no admeti cap altre dirigent polític. Hem tocat els estels amb els dits. I potser tornaran cap a casa capcots. Fins la pròxima, que haurà de ser aviat. Amb gent més generosa i menys punyetera al davant.