Igualada i Lleida
Opinió
«No es pot permetre que hi hagi qui negui la violència masclista estructural perquè la inacció i la negació produeixen morts»
ARA A PORTADA
-
Política Illa promet destinar el 6% del PIB en educació per superar la crisi a les aules Bernat Surroca Albet
-
Política Junqueras s'arremanga per aconseguir un «gran acord de país» en educació Lluís Girona Boffi
-
Ciutats El Govern activa un pla per climatitzar totes les escoles públiques i 51 residències fins al 2031 Bernat Surroca Albet
-
-
Política Ceuta passa factura a Sánchez i el PP retalla distàncies, segons el CIS Bernat Surroca Albet
- Carme Porta
- Activista i exdiputada
La llibertat seria la convivència respectuosa, la pedagogia positiva entre iguals. El respecte com a base de relacions equitatives sense l'exercici de poder per tenir un sexe biològic concret, una edat o un color de pell, un gènere, una situació econòmica predominant. Les violències que s'exerceixen són moltes, les simbòliques són moltes més i la base sobre la qual s'ha construït la societat, se segueix construint. Triar la mirada que es fa sobre les agressions físiques, sexuals, econòmiques és triar estar a un costat o altre: el que té el poder i l'exerceix i el que no el té i cedeix al domini.
Però som moltes, i molts, els qui pensen que no només hi ha dos bàndols. Som moltes i molts els qui pensem que cal aguantar la mirada dels qui es creuen poderosos fins que la baixin sigui de vergonya, sigui de pusil·lanimitat. Ens empoderem contra la impunitat. Contra els qui es pensen que tenen dret a treure la titola i descarregar-la sobre com, on i amb qui sigui quan els ve de gust. Contra qui es pensa que les dones som com una nina de goma, violables, agredibles. Contra els que deixen nenes malferides a la cuneta. Contra els que neguen la violència masclista i en fan gala. Contra els mitjans que no filtren i promocionen informacions que no aporten res positiu, escabroses, pornografia pura de la violència. Contra qui no fa complir les lleis i minimitzen les agredides.
No tenir el poder que sotmet a la resta no vol dir no tenir l'autoritat per combatre'l. Un bon amic -amb qui sovint no ens posem d'acord en res i per això som amics i ens estimem- em diu que el fet de ser home, blanc, català i monoteista no el converteix en escòria. I que davant les injustícies i les violències que es cometen ell només veu silencis. I té raó, massa silencis davant les violències invisibilitzades que cada dia vivim. Malgrat que hi ha qui clama quan tot es fa visible en el dia a dia es normalitzen les desigualtats i s'apliquen. Seguim escoltant acudits i mantres que ens recorden on és el «lloc natural» de cadascun, de cadascuna.
L'advocada dels acusats de la violació grupal a Manresa demanava la dona agredida si havia intentat tancar les cames mentre la violaven. El jutge, que hauria de ser imparcial i fer complir les lleis, la va fer declarar en castellà "per respecte als acusats". En ambdós casos el respecte a la víctima és inexistent, es parteix de la base d'una presumpció d'innocència dels acusats, però no de la veritat de qui denuncia. El sistema legal i judicial hauria de ser ben bé al contrari, però el sistema es basa en el poder i el poder vol desintegrar qui considera més feble.
Fa uns dies van trobar una menor a Igualada, tirada al carrer, malferida, violada. Ahir una dona a Lleida que va haver de ser hospitalitzada. Les conseqüències de crear la impunitat social són extremadament greus i res pot quedar impune, res pot quedar igual. Reclamem responsabilitat, recursos, accions que mostrin la voluntat per fer canvis. Que no ens donin l'esquena. Els agressors ho fan amb violència i a la força, no tenen el consentiment de les dones agredides, no podem permetre que els jutjats i les institucions segueixin donant el beneplàcit, no es pot permetre que hi hagi qui negui la violència masclista estructural, perquè la inacció i la negació produeixen morts.
Tècnica en imatge fílmica, ha treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt.
Et pot interessar
- Les 4 «m»: model social, mestres, metges i mossos Marina Geli
- Entre Lamine Yamal i «La Gran Cita» Oriol March
- La possibilitat d’una represa Aleix Sarri i Camargo
- La solució no és dir que són nazis Jordi Mir
- Quin Pujol ens interessa Eduard Voltas
- L’endemà de la Diada: relligar ideals i quotidianitat Ferran Mascarell
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
