Fa dos dies que han entrevistat a El Punt Avui a Aureli Argemí amb motiu de la pròxima edició de les seves memòries: M'ha tocat sembrar. El fundador del CIEMEN i impulsor de multitud d'iniciatives de suport a les minories nacionals i nacions sense estat sempre ha tingut una perspectiva global del conflicte Estat-nació i el considero una de les persones que m'influí de jove. Doncs bé, amb la trajectòria impecable que li donen tants anys de brega em va sorprendre una de les respostes al qüestionari del periodista. Cito textualment: "Hem de pensar a no reproduir en el futur els defectes dels estats. El nostre futur no rau a convertir-nos en estat, sinó a superar aquesta evolució del món, a superar la idea d'estats. El poder ja no està en mans dels estats, hi ha multinacionals que superen els estats. Hem de construir un futur allunyat de velles idees i centrat més en els mitjans tecnològics, el 5G, la nació digital. És el món del futur i hem de treballar tant com sigui possible en aquest món. L'1-O vam intentar tirar a terra un mur i va ser impossible; hem de continuar tirant-nos de cap contra una política que no té en compte la realitat? Jo aposto per una política més imaginativa, una comunitat virtual, que podria ser exemple i suport perquè altres pobles treballin en aquesta mateixa direcció."

La cita és llarga i no la comparteixo del tot. N'Aureli sempre ha tingut una visió molt crítica i un punt llibertària sobre els estats. I la derrota del 155 posterior a la victòria de l'1 i el 3 d'octubre del 17 segurament el porten a replegar-se encara més en aquesta visió antiestatista del futur de les nacions. Crec que l'invent dels estats malgrat el pes creixent de les multinacionals és un instrument prou interessant per a barrar-los el pas quan cal o si més no disminuir-ne els impactes negatius, o, fins i tot, alinear-les en propòsits favorables al bé comú. Sobretot si els estats són democràtics i transparents, que no és el cas de l'estat espanyol copat per una casta burocràtica al servei de l'oligarquia.

Dit això, però, Aureli Argemí apunta unes línies estratègiques que s'haurien de prioritzar al marge de la capacitat que hi hagi per acostar-se a la desitjada República Catalana. De la mateixa manera que alguns ja fa temps que estem dient que l'autonomia no és un obstacle per a la independència sinó una trinxera per a avançar-hi. I que per això és lamentable que hi hagi qui es dediqui a la demolició dels murs de contenció denigrant des de dintre les institucions, comportant-se com a partits de l'oposició quan estan governant; o que hi hagi qui prioritzi la desestabilització del Govern de Catalunya perquè és irrellevant per condicionar o tombar el govern de l'estat. En ambdós casos deuen comptar que desestabilitzar el govern independentista de la Generalitat ens regalarà la independència. O que del caos sorgirà la revolució quan normalment d'ell només n'esclaten avalots sense nord.

Més enllà d'aquestes misèries tàctiques, Argemí apunta cap a l'enfortiment de la comunitat virtual, la nació digital i a l'ús de la tecnologia més disruptiva a favor de la configuració d'una xarxa social que comparteixi vells i nous elements d'identificació.

Quan m'anava a plantejar l'article d'avui la sensació de forat negre on s'ha caigut en el curt termini em bloquejava. La sotragada intel·lectual de n'Argemí parcialment compartida em fa refermar en la necessitat que hi ha en moments de desànim i confusió com els actuals, que crec que duraran encara uns anys, d'aixecar la mirada més enllà del present. I que els governants, des del municipi més petit a la Generalitat, des de les entitats a les empreses, enfoquin els seus principals esforços cap als reptes de futur més llunyans. La creativitat associada a la singularitat que dona una llengua i una cultura diferenciada com la catalana en un món global, la transició energètica en un país que té vent, sol i costes, la conversió de Catalunya en un hub de talent internacional orientat a l'economia del bé comú, la transició agroalimentària d'on partim amb bons atots, l'impuls al projecte d'Euro-Àfrica l'únic capaç d'evitar l'esllanguiment al si de l'entrepà asiàtic/americà, la potenciació del cooperativisme i el comunitarisme local per enfocar bona part dels serveis...

Resumint, doncs, davant dels temps immediats més aviat patètics, cal continuar no perdent de vista l'esforç per obtenir un instrument com l'estat que tot i disminuït continua essent clau com a eina executiva de l'expressió del poder democràtic. Cal no abandonar les trinxeres institucionals assolides i cuidar-les, assumint la mala gestió que se n'ha fet en alguns casos com mostra el debat d'aquests dies sobre la immersió o el retard de la transició energètica. I cal enfocar molts esforços des de tots els àmbits en aquells reptes on la societat catalana pot validar les seves potencialitats i aportar-hi la seva capacitat disruptiva. Cal imaginar.