Leonard Cohen ha dit que prou. Que entre la victòria de Trump, i el Nobel per Dylan ja ha rebut massa emocions fortes seguides. Aquesta victòria de Donald Trump sacseja tantes idees preestablertes que fa que els dols es vagin encadenant. Perquè sociòlegs, politòlegs, demoscòpics i periodistes encara es pessiguen per saber si el que els ha passat de nou davant dels ulls és cert o és una mala passada de la realitat virtual. I en certa manera això hi té a veure. Això de l’era de les noves tecnologies i de l’era virtual. No ho dic pas jo, ho recullo de la reflexió del doctor en Filosofia per la Universitat de Harvard, Aaron James, que en té teoria elaborada i llibre i tot: Trump. Ensayo sobre la imbecilidad, editat per l’editorial mexicana Malpaso.

I la cara d’imbècils és la que ha quedat escampada arreu, perquè l’impacte de la sorpresa és global. Aaron James es pregunta per què resulta atractiu i desestabilitzador al mateix temps i diu que Trump ens manté expectants entre dues classes d’imbècil “es mostra groller, es fa auto-bombo, menteix... mira de ser divertit. La política d’avui dia permet que un home espectacle sigui atractiu pels mitjans de comunicació i que sigui el centre de les converses informals a banda dels programes polítics”.

El Trump sexista, misògin, racista, xenòfob, demagog, dèspota. Aquest és qui han triat els americans per dirigir el seu país, el futur dels seus fills, i a qui han confiat el botó nuclear.

El problema per molts nord-americans és que el seu país perdia pistonada, n’atribueixen la responsabilitat als polítics a qui consideren estúpids, i per triomfar de nou busquen l’heroi, el Trump triomfador en els negocis que farà que guanyin tots junts.

Ja veurem amb qui farà ara els negocis, amb Putin i els “berlusconi” del planeta que fan cua a França, Alemanya, Holanda, Àustria, Gran Bretanya…

El Trump que tancarà el seu país, que pot frenar el TTIP (i això algú més, l’esquerra, li agrairà des d’Europa) genera una altra globalització i encapçala la tendència dels populismes del món.

Però Trump ja és aquí. I l’endemà de les eleccions, com va passar amb el Brèxit, aquells que han perdut surten a protestar. Com hauria fet Trump que amenaçava en no reconèixer el resultat si perdia.

Però allà on es decideix qui guanya és a les urnes. La mobilització ha de ser prèvia, per molt legítim que sigui sortir al carrer a lamentar els efectes dels resultats finals. I ja veurem fins on s’estova Trump, fins on modula formes i contingut en la seva gestió. Com refarà la divisió interna dels republicans que no el reconeixien com el seu candidat. Però el poder és un gran argument per oblidar disputes.

I per cert que en el panorama de moments Trump del curs el prestigiós web d’anàlisi polític nord-americà POLITICO fa aparèixer en el seu llistat el referèndum català de l’any vinent. Potser per acabar amb allò que el “problema” català és massa petit pel gegant americà.

La situació política catalana se’ls fa gran, i apareix en els llistats de Trump. A Madrid també se li apareix a Rajoy, que resolt a tancar aquesta carpeta ha designat l’absentista del Consell de Ministres (per temes de consciència, maritals i telefònics) Soraya Sàenz de Santamaria. Ja saben on no deixarà d’haver-hi feina: als tribunals. També aquí podríem fer servir l’assaig d’Aaron James. I d’aquí la sortida al carrer per protestar. Que sigui abans de les urnes.