Escena 1. Juliol del 2014. Porto un vestit a arreglar. Quan el vaig a buscar, m'adono que no l'han arreglat bé. La pífia és evident: ara el vestit és asimètric. Dic a la modista que em sap greu, que me l'he comprat per anar a un casament. La seva reacció: "Tranquil·la, la protagonista de la boda serà la núvia, ningú es fixarà en el repunt mal fet del teu vestit." Jo em cuso la boca perquè em fa por que m'hi surtin insults. El cervell em transporta nou anys enrere.

Escena 2. Maig del 2005. És el meu aniversari i em regalo l'allisat japonès d'una cabellera que m'ha costat anys i panys de fer créixer. M'han promès que em quedaran els cabells llisos i brillants per sempre més. Alguna cosa falla i surto de la perruqueria amb una tofa socarrimada. Hi torno l'endemà i decidim que l'única solució és rapar-me gairebé al zero. En lloc de disculpar-se, l'amo de la cadena de perruqueries m'etziba: "Les dones esteu massa obsessionades amb els cabells. A les malaltes de càncer sempre els dic el mateix: els cabells no són tan importants." L'estupefacció m'impedeix replicar en calent. Ploro per fora mentre maleeixo per dins el perruquer que confon la incompetència amb la quimioteràpia. Em dic que els cabells ja creixeran i que en aquesta perruqueria no m'hi veuran més el pèl.

No sé on ni quan vam començar a perdre la professionalitat, però és urgent que ens proposem un retorn a l'excel·lència en tots els àmbits. Excel·lència no vol dir elitisme: qualsevol persona ha d'aspirar a fer de la millor manera allò que se suposa que sap fer. No és incompatible saber riure'ns de nosaltres mateixos i prendre'ns seriosament allò que fem. L'especialista en fils o en cabells ha de cosir o pentinar a consciència, com si li anés la vida. I si no se'n surt, ha d'aprendre a demanar perdó en comptes de relativitzar l'error.

Potser toca rescatar aquell lema que deia que la feina ben feta no té fronteres i la feina mal feta no té futur. Algú posarà damunt la taula els perills de la sobreexigència i de voler ser els millors, però a mi em sembla molt més perillós el tantsemenforisme que ens porta a cobrir l'expedient amb poc esforç i amb menys dedicació. Buscar l'excel·lència no implica trobar-la, però rarament ens caurà del cel si no la perseguim. Per intentar fer les coses bé, no hi perdem res de res: de desgraciar vestits o cabells aliens sempre hi serem a temps.