“Espanya compleix absolutament amb la quota d’acollida de refugiats fixada per la Unió Europea”. Aquesta frase va ser pronunciada fa poc més d’un any –i sense ni un bri de vergonya!– pel llavors ministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz. Fa només tres mesos, el titular d’Exteriors, Alfonso Dastis, va tornar a la càrrega i va manifestar, sobre el mateix tema, que “ens vam comprometre a un nombre específic de reubicacions i reassentaments i no estem gaire lluny d’aquesta xifra”.

Explico això perquè precisament aquesta setmana ha expirat el termini atorgat per la UE a què feien referència Fernández Díaz i Dastis perquè l’estat espanyol acollís les 17.337 persones procedents dels camps de refugiats d’Itàlia i Grècia a les quals s’havia compromès. 17.337 persones que vivien en les pitjors condicions a causa de les guerres que assolaven els seus territoris.

Dos anys després d’aquell compromís, la trista veritat és que aquest govern que dia sí dia també s’omple la boca parlant de legalitat, ha acollit 1.980 d’aquests refugiats. En números rodons, Espanya ha admès menys d’un 12% del total de persones a què s’havia obligat.

Aquesta és la realitat i aquesta és la dignitat política d’un govern que envia vaixells al port de Barcelona per farcir-los de policies vinguts d’arreu de l’Estat per evitar que els catalans puguem votar i decidir democràticament el nostre futur. D’un govern que omple vaixells de policies destinats a reprimir en lloc d’omplir-los amb uns refugiats que fugen de la guerra i de la misèria i que només busquen un futur més digne per a ells i les seves famílies.

Però és clar, el govern de Rajoy és molt prepotent amb els febles i molt covard davant dels que més tenen. És molt restrictiu amb la gent necessitada –de dins i de fora de les seves fronteres– i extraordinàriament mesell amb els poderosos. Capaços de rescatar la banca amb els diners de tots i sense cap contrapartida i de convertir el Tribunal Constitucional en l’ariet per tombar lleis del Parlament català, com la de la pobresa energètica, destinada a garantir el subministrament a les famílies més vulnerables. Capaços de polir-se més de 60.000 milions d’euros del fons de les pensions i de ser líders en desnonaments d’habitatges.

Aquest és un govern que menysprea els pobres, mentre fa la gara-gara als rics. Aquest és el govern d’un dels estats més desiguals d’Europa. Un govern que ha trencat les més elementals normes democràtiques per tal d’impedir que diumenge els catalans votem en el referèndum d’autodeterminació. Espanya ja ha perdut Catalunya, i més després de les actuacions de les últimes setmanes. Cada vot dins d’una urna esdevindrà una part d’aquesta moció de censura gegantina contra Mariano Rajoy i el PP. El nou país, la nova República, per força, ha de ser més justa i més solidària que aquest Estat que ja comencem a deixar enrere.