El nivell cultural d’una societat i dels membres que, individualment, hi pertanyen, no depèn del coneixement que tenen de la pròpia identitat (nacional, cultural, lingüística, política, religiosa) i de les relacions que hi estableixen, sinó, precisament,  d’allò que saben dels altres i de les interaccions que puguin mantenir-hi. Conèixer moltes coses d’allò que consideres teu i, per tant, "normal", no et fa més savi si, alhora, ho desconeixes pràcticament tot d’allò que caracteritza altres membres de la mateixa societat per als quals la noció de "normalitat" és tota una altra. És una mostra flagrant d’incultura, entre altres qualificatius cap dels quals positiu, tractar els altres d’acord amb uns esquemes mentals, un lèxic i una visió del seu món que no són els seus, sinó els nostres, ja que som nosaltres qui en parlem des de la nostra situació singular.

A ningú no se li acudiria de presentar el papa Francesc com el gran rabí catòlic de Roma, el cardenal J.J.Omella com el gran muftí catòlic de Barcelona, l’arquebisbe de València com a patriarca, el bisbe de Solsona com a arximandrita, o bé no parlar de la missa major dels diumenges sinó del gran culte catòlic de lloança o d’adoració. Si algú ho fes, apareixeria a l’instant com una persona indocumentada, mancat d’un nivell elemental de cultura que l’incapacitaria, no sols per anar pel món amb el bagatge bàsic imprescindible, sinó també per a viure en una societat civilment madura que no ignora la diversitat de creences, ideologies i opcions de pensament existents en un país com el nostre.

Doncs, justament, això és el que passa amb el món protestant a casa nostra, cada dia que el sol surt. És de dimensions colossals la ignorància, la incultura, el desconeixement que exhibeixen, de manera regular, tants mitjans de comunicació i tants professionals d’aquest ram, a propòsit de la que ja és la segona opció religiosa de Catalunya i el País Valencià i la tercera a les Balears, tant pel que fa al nombre de creients com de centres de culte, siguin temples o capelles d’una dimensió més reduïda.

Un diari assegura, sense ni immutar-se, en un peu de foto amb la imatge d’un pastor presbiterià: Este es el cura protestante que dice la misa protestante los domingos. És difícil d’acumular més inexactituds en tan poques paraules. Perquè amb una mica de cultura general ja n’hi ha prou per a no fer el ridícul i no cal ser un Einstein de la Reforma protestant per a saber que els protestants, al davant de les seves comunitats, congregacions o esglésies, hi tenen pastors i que, per cert, aquests no diuen missa, sinó que dirigeixen els cultes i hi prediquen, sense que, d’altra banda, calgui ser pastor per a fer-ho. En honor a la veritat, però, s’ha de reconèixer que el dia de la setmana l’han encertat, les coses com siguin i a cadascú el seu, fins i tot als que la pífien sempre. Tot i això, els diumenges, els protestants tenen culte, no missa.

Un altre diari, dels de més tirada al país, informa que en quatre dels nou districtes barcelonins ja hi ha més "esglésies evangelistes" que no pas catòliques. Pel que sembla, doncs, a Mateu, Marc, Lluc i Joan se’ls ha girat tanta feina que no se l’acabaran... Aquests són els quatre evangelistes i, a tot estirar, se’n pot dir també als que prediquen l’Evangeli, terme generalment emprat per a referir-se als que no són pastors, però no pas al conjunt d’una comunitat, ni encara menys a un edifici físic. Suposo que, de fet, volen referir-se a esglésies protestants o, en tot cas, evangèliques, però no evangelistes. Fa una certa vergonya llegir notícies així, sobretot davant d’amics alemanys, suïssos, britànics, nord-americans o escandinaus.

En una ràdio pública d’un lloc on, encara que sembli estrany, encara hi ha qui parla català informen a les notícies de la matança produïda en un temple baptista de Texas per un sonat armat amb fusells i metralletes. Per ampliar la informació ens fan saber que hi hagut força víctimes perquè en ser diumenge, com és lògic, tothom era a missa. Francament, si això és cert i tothom era a missa, com és que hi ha morts i ferits en un temple protestant on no diuen missa, i, en canvi, no n’hi ha en una Església catòlica on sí que n’hi diuen? Totalment incomprensible, per més que ja se sap que als Estats Units fan coses rares...

Miro una pel·lícula de suspens que passa en un país escandinau i una parella que ha perdut un familiar comenta que, l’endemà, anirà a l’església per a parlar-hi amb el capellà de l’organització del funeral. I, tal dit, tal fet. L’endemà ja els veus tots dos en un temple on no hi ha imatges, ni piques d’aigua beneita a l’entrada, ni sants, ni marededeus per les parets, ni confessionaris. I, ai las, resulta que hi parlen amb una dona. És que el capellà ha fet tard a la cita, l’ha oblidada o els catòlics ja admeten dones al sacerdoci? Doncs, no. Es tracta d’un temple protestant, on no tenen capellans sinó pastors i, en aquest cas, pastora, pista aquesta darrera suficient per entendre que l’església no és catòlica.

Però ningú no es disculpa mai d’aquestes errades, pròpies de gent indocumentada, inculta i ignorant en matèria de cultura religiosa, ni rectifica de cara al futur. Potser, un dia, sense que ningú hagi de renunciar a les seves idees, creences o conviccions, parlarem amb coneixement de causa i amb respecte de les idees, les creences i les conviccions dels altres. Al capdavall, tots som altres per als altres. També nosaltres.