El dilluns 15 farà un any de la constitució dels ajuntaments sorgits de les eleccions de 2019. A Sant Cugat, aquests comicis van suposar una oportunitat única, històrica: la de trencar amb la inèrcia generada per 32 anys consecutius de governs de CiU, Convergència i PDECat, i tenir una alcaldia republicana. I alhora, la de superar per part de l'independentisme el 50% dels vots i obtenir 18 regidors dels 25 que conformen el Ple de l'Ajuntament.

Els vots de la ciutadania van donar com a resultat una correlació de forces que obria un escenari que no s'havia vist en dècades. La política santcugatenca entrava en el marc d'allò que és l'essència de la política: parlar amb tothom, negociar, defensar les teves idees, saber cedir i arribar a acords amb aquells que no pensen com tu.

En base a aquesta filosofia, i una vegada assegurat que la majoria absoluta que formen els partits independentistes assegurava la defensa de la llibertat dels presos polítics i el dret a l'autodeterminació a través d'un referèndum acordat, les tres formacions polítiques d'esquerres, tot i les diferències ideològiques que tenim en molts temes, ens vam posar d'acord.

Vam apostar per un pacte de govern perquè consideràvem que la ciutat necessitava un canvi en la seva governança, en el paradigma: havíem de posar les persones al centre de les nostres polítiques per fer un Sant Cugat per a tothom.

Tenim una ciutat que ens agrada molt però no oblidem que hi tenim desigualtats molt importants, i no les podem ignorar o fer com si no existissin. Sovint comento que som un municipi obert, plural, mestís: amb gent nascuda a Sant Cugat, persones que hi han vingut a viure recentment, d'altres que hi van venir a viure fa dècades... Preservar aquesta diversitat, posar-la en valor i fomentar l'equitat són les raons de ser del govern que tinc l'honor d'encapçalar.

Aquesta és l'essència del republicanisme i de les polítiques d'esquerres, i aquesta és la clau de volta que necessitava Sant Cugat des de feia anys. A les portes d'aquest primer aniversari, i havent encara de dedicar molt temps a endreçar i regularitzar la gestió a l'Ajuntament, estem convençuts i satisfets d'haver portat aquest canvi a la ciutat.

En cap cas, sota la bandera de l'independentisme, podem justificar o mirar cap a una altra banda amb la mala praxi o la corrupció. Soc demòcrata, republicana i d'esquerres. I precisament per això, perquè vull viure en un país lliure de corrupció, amb igualtat d'oportunitats i amb equitat, estic convençuda que la millor eina per aconseguir-ho és la independència i la constitució d'un nou estat.

Però l'independentisme per se no és garantia de bon govern, ni pot ser l'únic condicionant per establir pactes de govern municipals. El fet que molta gent hagi hagut de marxar de Sant Cugat per no poder-hi viure o la sentència ferma del Cas Palau, sí que són una bona raó per pactar un govern que tingui com a objectiu redreçar el rumb del govern municipal.

Certament, hem viscut uns darrers dos anys molt intensos i amb cops molt durs, com la condemna injusta de 100 anys de presó de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, els Consellers de la Generalitat, entre ells l'amic i veí Raül Romeva, i els presidents d'Òmnium i de l'ANC, però això no ens ha de fer oblidar el debat de per a què volem la República Catalana i com volem que sigui el país de demà. Si no en som capaços, l'independentisme no sumarà més suports dels que ja té i, per tant, no podrem avançar, no guanyarem la voluntat popular que necessitem per doblegar l'estat espanyol.

No ho perdem de vista: la independència no és un objectiu, és l'eina. Alguns la volen per tal de seguir governant i que res no canviï, d'altres la farem servir per transformar aquest país i fer-lo més just i més digne.