No deu ser còmode per al govern de Pedro Sánchez anar pel món mentre té 9 presos polítics tan significats. La carambola política que el va portar a La Moncloa, no l'eximeix d'intentar aprovar uns pressupostos, i, sense el suport d'Unidos-Podemos i tots els altres partits minoritaris de la Cambra, la legislatura s'augura curta.

Diferents ministres s'han expressat sobre si cal o no mantenir la cúpula del procés a la presó: Josep Borrell ho admetia a la BBC el passat 11 de setembre, quan reconeixia que, personalment, seria més partidari de la llibertat amb altres mesures cautelars; Meritxell Batet va emetre un tímid "seria millor que no hi hagués presos" per refer el diàleg entre l'Estat i Catalunya i, avui mateix, en una entrevista a La Vanguardia, la vicepresidenta i ministre d'Igualtat, Carmen Calvo, ha suggerit que si la data del judici no és imminent, caldria estudiar la presó preventiva i l'alternativa de mesures cautelars.

Aquesta història d'afirmacions i matisos ha tingut el seu punt àlgid també aquest cap de setmana, amb la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, que en declaracions a El Suplement de Catalunya Ràdio va admetre que els presos podrien demanar l'indult al govern després de la sentència. Un posicionament que es va veure obligada a matisar al cap de poques hores amb un comunicat de premsa on subratllava el respecte per la independència judicial i la separació de poders.

El cert és que tot aquest anar i venir de declaracions culminen la setmana on s'ha conegut el xat dels jutges: una mena de forocoches de la magistratura on es poden consultar i donar opinions en pro de la llibertat d'expressió. Sembla que els responsables d'afirmacions com "nazis", "colpistes", "germen", "virus" o sentències com "vencedores y vencidos" i, fins i tot, una comparació de Puigdemont amb un violador, i altres atribucions com les de "fill de puta" són minoritaris.

Almenys, les organitzacions de jutges s'han defensat al·legant la baixa representativitat dels, aproximadament, quinze magistrats que van aprofitar l'espai per desfogar-se a ple, i la quinzena més que van adherir-s'hi. El cas és que és una gota més de la sensació d'indefensió dels encausats pel 'procés' davant la judicatura i és un exemple més (i força contundent) del biaix conservador del poder judicial a Espanya.

No és estrany que alguns ministres, doncs, s'exasperin davant aquests escàndols i provin de marcar distàncies amb l'estratègia judicial. Potser en aquesta línia, Cunillera avançava futuribles d'una sentència (inculpatòria) i la via de l'indult, per aixecar el càstig i minimitzar-ne els efectes: la rebel·lió, ni més ni menys, està penada amb fins a trenta anys de presó. El delicte pel qual la Fiscalia els va portar al Suprem.

Situar-se en un escenari on els presos puguin sol·licitar l'indult pressuposa dues premisses: l'aplicació d'una condemna penal i exemplificant per als principals líders polítics del procés (Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa) i dels líders de la societat civil (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez) i per tant un judici polític i injust (no hi va haver violència per la sedició i, fins i tot codi penal en mà, no és delicte organitzar un referèndum) i l'acceptació d'aquest de la condemna i, en conseqüència, l'acceptació d'haver incorregut en els delictes per als quals se'ls imputen.

Cunillera, advertida per les altes instàncies ministerials, va afanyar-se a fer un comunicat per autoesmenar-se on vindicava la separació de poders. Però oblidava en fer-ho que el Govern de l'Estat sí que té marge per canviar el relat dels fets: la Fiscalia podria retirar tots els càrrecs.

Això sí que obriria un nou escenari de relacions polítiques (polítiques!) entre Catalunya i el govern de l'Estat. I permetria a Pedro Sánchez erigir-se com un president disposat a córrer riscos i determinat a distanciar-se del PP, que atia l'escenari d'un 155 més dur i prolongat, i l'extrema dreta de VOX, responsable de l'acusació popular contra l'antic govern i la Mesa del Parlament.

Pretendre que els qui avui són a la presó acceptin el càstig i demanin perdó, previ a l'indult, és només una mostra més de revengisme i escarment.