Voldria compartir dades i reflexions pel debat obert entorn la Direcció General Atenció i Protecció a la Infància. Cal ser conscients de la realitat actual de Catalunya, amb elements específics poblacionals i altres de canvis substantius a nivell global que tenen un impacte extraordinari entre els infants i adolescents i joves. Necessitem la visió general per poder fer aportacions de millores a la infància amb mesures de protecció pública.
Els grans canvis dels darrers vint anys de la infància i adolescència van lligats a canvis demogràfics, de migracions, d’increment de la pobresa infantil i familiar, de l'individualisme i consumisme, del desassossec de la hiperconnexió a través de les pantalles i de la sexualització anticipada dels infants i adolescents i de l’allargament de l’etapa juvenil.
L’atenció i la protecció de la infància, adolescència i joventut requereix un sistema social consolidat i d’acció social a les polítiques. La Salut Social és la que té un major impacte entre els nens i joves.
Sí, comparem la Catalunya del 2005 i la del 2025 veurem com s’han accelerat grans canvis. Recordem que el segle XVIII Catalunya tenia 400.000 habitants, l’any 1910 dos milions, l’any 1960 quatre milions, l’any 1991 sis milions, l’any 2006 set milions i actualment superant els vuit milions. Les guerres, les malalties i les migracions expliquen els grans canvis poblacionals de Catalunya a través de la seva història.
La població de Catalunya l’any 2005 (IDESCAT) era de 6,8 milions de persones, el 15,8% de l’espanyola, amb un 11 % de persones nascudes a l’estranger i un 2,1% de la població catalana emigrada. El nombre de naixements va ser de 79.547 i 61.129 defuncions. L’índex de fecunditat era d'1,4 fills vius per dona i l’edat de la mare al primer fill, 30 anys. Teníem el 5,2% de la població en la franja de 0-4 anys, el 9,3% entre 10-18 i el 16,5% de 65 anys o més amb un índex d’envelliment de 116 (nombre de persones de 65 anys o més per nombre de menors de 15 anys).
La població de Catalunya l’any 2025 és de 8.113.490, segons IDESCAT, el 16,5% de l’espanyola, amb un 18% de persones nascudes a l’estranger i un 5,9% de població catalana emigrada, la gran majoria de població adulta, joves molt formats. El nombre de naixements l’any 2023, darreres dades publicades, 54.217 naixements i 67.662 defuncions. Des del 2017 el saldo poblacional és negatiu, més morts que naixements, però la població creix continuadament degut als fluxos migratoris. L’índex de fecunditat actual és d'1,1 i l’edat de la mare al primer fill de 32,6 anys. La franja d’edat de 0-4 anys baixa al 3,6% i la de 10-18 anys creix 10,9% i el 19,8% dels catalans tenen 65 anys o més amb un índex d’envelliment de 149.
L’any 2005 la població nascuda l’estranger era de 798.904 persones, el 38% del continent americà, el 28% africà, el 24% europeu, el 9% l’asiàtic i el 0.07 oceànic. L’any 2025, són 1.444.192 persones, el 32% del continent americà (majoritàriament llatinoamericans), el 31% europeu, el 23% africà, el 13% asiàtic i 1% oceànic. A la Comunitat de Madrid el 63% dels nascuts a l’estranger són llatinoamericans. El 34% de la població de Barcelona ha nascut a l’estranger. El 35% dels nens nascuts a Catalunya l’any 2023 eren fills de mares estrangeres.
L’edat d’emancipació a Catalunya és de 30,8 anys mentre que UE-27 és de 26,4 anys, degut a diferents factors, socioeconòmics, el preu de l’habitatge, factors culturals. L’abandonament escolar prematur és del 13,7% i a UE-27 del 9%. Més d’un terç dels joves (15 a 34 anys) de Catalunya senten malestar emocional. Les noies entre 20 i 24 anys sense estudis universitaris triplica la dels homes. Hi ha factors existencials lligats a la hiperconnexió digital que genera ansietat i roba temps a les relacions presencials (la pandèmia de la Covid-19 va evidenciar la importància de les relacions socials presencials entre nens i joves) i contradictòriament genera solitud.
Els factors de precarietat laboral i econòmica, la falta de conciliació, de temps familiar, personal i laboral i el poc suport a la criança i a la cura de persones depenent són determinants pel malestar emocional. El suïcidi és la primera causa de mort entre la població juvenil. El consum de psicofàrmacs augmenta entre els nens i joves per ansietat, simptomatologia de tristesa, de depressió, d’hiperactivitat, de dèficits atencionals i d’addiccions a pantalles. El consum d’alcohol compulsiu, de cànnabis i de cocaïna ha augmentat els darrers anys junt amb una disminució del consum de tabac especialment entre els nois. El consum de TikTok és molt superior entre les noies i el consum de pornografia i joc en línia entre els nois.
Hi ha una sexualització i consumisme sistèmic que fa que l’adolescència cultural s’acceleri amb un impacte important entre les nenes i preadolescents.
Els joves que migren sols (majoritàriament nois del continent africà) o acompanyats tenen cultures diferents en relació amb la infància i adolescència. Els nois de 14 a 16 anys són supervivents i culturalment tenen comportaments d’adults i les noies viuen entre patrons menys igualitaris i la maternitat precoç és habitual. Hi ha joves soles o amb fills que arriben procedents de Llatinoamèrica per buscar un futur. El xoc entre cultures religioses, islam i catolicisme principalment, i entre una societat laica i religiosa genera tensions.
Cal interpretar aquest context sistèmic per revisar les polítiques de famílies i d’infància, adolescència i joventut.
Sí, comparem les dades publicades de la DGAIA entre el 2005 i 2025 veurem els canvis i la gran complexitat de les polítiques de protecció i ens obliga a treballar amb els ajuntaments i de manera integrada l’atenció social, l’educativa i la de salut.
El Departament de Benestar Social i Família l’any 2005 tenia un pressupost de 1.168 milions i la DGAIA de 99 milions. L’any 2024, el Departament de Drets Socials disposava de 3.612 milions i 331 milions per la DGAIA. L'any 2005 la DGAIA va atendre 8.946, el 7.6 per mil de 0 a 18 anys i l’any 2024, 19.356, el 14 per mil. Els recursos s’han incrementat i especialitzat davant de canvis importants associats a l’increment d’adolescents entre 12 i 18 anys, de menors sense referents familiars que migren sols i de nois i noies amb conductes disruptives socials i l’augment de la detecció de maltractaments.
L’any 2005 dels 8.946 atesos, el 68% estaven família pròpia, extensa, d’acollida o preadoptiva o adoptiva i el 32% en centres, 1.530 en CRAE (centre residencial atenció educativa), 326 en centres acollida i 245 en centres d’inserció sociolaboral. Aquell any la DGAIA va atendre 719 menors no acompanyats procedents de la immigració. Tenia 45 equips atenció infància i adolescència territorials (EAIA) amb 242 professionals.
L’any 2024 es varen atendre 19.215 persones a la DGAIA, el 68% entre 12 i 17 anys. 9.014 amb mesures de protecció, 61% sexe masculí i 39% femení. El 44% són nascuts a l’estranger i el 25% sense referents familiars. El 68% atesos en centres, CRAE (Centre residencial d’acció educativa) o recursos especialitzats residencials segons necessitats, socioeducatives, sociosanitàries, sociolaborals i el 32% en famílies. Més de 5.000 joves tutelats entre 16 i 18 anys o extutelats amb suport a la comunitat. L’any 2024, 2.643 menors van arribar migrant sols a Catalunya, el 94% són nois entre 15 i 18 anys i el 90% són procedents de l’Àfrica, el 44% del Marroc, el 35% de països subsaharians i el 13% de la resta del Magreb.
Durant els darrers vint anys la gestió de més del 85% dels recursos de la DGAIA són d’iniciativa social. L’any 2024, la DGAIA va intervenir en 1.076 casos per maltractaments i 1.908 menors no imputables per delictes, on s’observa un creixement de noies preadolescents i adolescents.
Davant de tanta complexitat, general i específica, local i global, cal no revisar només el model d’atenció i protecció de la infància i adolescència. La Convenció dels Drets dels Infants, la Llei del 2010 dels drets i les oportunitats en la infància i adolescència, els plans directors i integrals d’infància i adolescència ens obliguen, però cal revisar la governança, la garantia pública de qualitat i d’equitat, la gestió i l’avaluació.
Hi ha temes estructurals pendents. Enfortir les polítiques per totes les famílies i els infants i joves i adequar als menors amb vulnerabilitat. Els serveis socials i l’acció social a les polítiques necessiten estructurar el sistema social de Catalunya, acompanyar, reputar, formar als professionals que hi treballen, disposant de sistemes d’informació amb robustesa i finançament adequat. Urgeix integrar verticalment les competències locals i les de la Generalitat i horitzontalment la intervenció social, educativa, sanitària. És imprescindible la separació clara de funcions, la responsabilitat pública i la concertació social. Les polítiques d’estrangeria igual que les d’accés a l’habitatge tenen un paper determinant. L’estat espanyol té moltes responsabilitats en aquests àmbits.
El cas públic de la nena de 12 anys en guarda de la DGAIA, violada i prostituïda, ens ensenya el camí, no només la responsabilitat de protecció social sinó al fracàs de tothom i una responsabilitat col·lectiva. Igual que parlem de la necessitat d’atenció integrada social i sanitària per prevenir, detectar precoçment i atendre les persones amb dependència i les seves famílies a la comunitat, ha de ser prioritari revisar les polítiques universals i de protecció integrades de la infància i adolescència.