Les infeccions de transmissió sexual a Catalunya, a nivell europeu i mundial, han sofert un creixement important els darrers anys. L’Organització Mundial de la Salut ho descriu com una epidèmia mundial, com un problema de salut pública global que cal combatre. No hi ha consciència suficient ni individual i col·lectiva del fenomen. La Marató de TV3 d’enguany entorn la salut sexual i reproductiva pot ser un bon moment per conscienciar.

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són infeccions on el contagi es dona d’una persona a una altra per contacte físic durant les relacions sexuals. La salut sexual és un estat de benestar físic, mental i social en relació amb la sexualitat, una esfera de les nostres vides en totes les etapes. Requereix un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat, en totes les seves diversitats, i de les relacions sexuals lliures de coacció, discriminació i violència.

Les infeccions de transmissió sexual també s’anomenen malalties venèries o malalties de transmissió sexual. Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits. Poden ser agudes o cròniques. Amb símptomes o asimptomàtiques. Algunes poden causar la mort. Poden ser causa d’esterilitat femenina i masculina, de complicacions durant l’embaràs (avortaments, embaràs ectòpic, prematuritat, malformacions). Es poden transmetre al fill durant l’embaràs, el part o la lactància. Poden ser causa de càncer de coll úter o anal. Es produeixen per intercanvi de fluids: semen, secrecions uretrals, vaginals, sang en relacions vaginals, anals o orals. La gonocòccia, les clamídies, la tricomonosi, la infecció pel VIH (virus de la immunodeficiència humana, causant de la SIDA) i l’hepatitis B són les més freqüents en aquests grups. 

Per contacte de pell o mucoses les ITS més freqüents són l’herpes genital, les berrugues genitals (virus del papil·loma humà) i la sífilis. La sarna, la verola del mico i la pediculosi en l’àrea genital es poden contagiar en contactes corporals íntims o robes infectades. El VIH i la sífilis tenen una transmissió maternofilial. El diagnòstic és fàcil, clínic i d’anàlisi de mostres de fluids, lesions, sang o orina. Els tractaments són, en general, antibiòtics, de durada curta o crònica depenent de les infeccions i si l'afectació és local sistèmica. Davant d’una persona amb diagnòstic s’ha de fer cribratge a parella o parelles sexuals i tractaments a totes elles. Aquest fet dificulta el trencament de la cadena de contagis. El virus del papil·loma disposa de vacuna preventiva que s’administra en nenes. La vacuna de l’hepatitis B forma part del calendari de vacunes infantils recomanades o en grups de risc.

Hi ha situacions de risc. Relacions sexuals orals, anals o genitals sense protecció (preservatiu) amb una persona infectada, encara que no presenti lesions o símptomes. Si la parella sexual ha tingut ITS. Nombre de parelles sexuals noves i nombre de parelles sexuals de la parella. Relacions sexuals sota efectes de l’alcohol o altres drogues. Si s’ha compartit (o la parella sexual) agulles o altres estris que serveixin per injectar drogues, per fer-se tatuatges o pírcings o bé joguines sexuals.

La cultura, les religions, els determinants socioeconòmics i els tecnològics incideixen en la sexualitat. La sexualitat com a tabú, la sexualitat només vinculada a la reproducció, la visió diferencial de la sexualitat entre homes i dones, la negació i persecució sexual de la diversitat sexual, la discriminació per raó d’orientació sexual, el voyerisme audiovisual del sexe, la pornografia lliure en els smartphones 365 dies l’any en obert per tothom i a l’abast de qualsevol edat, la violència social que impacta també en la sexualitat, el valor social de la immediatesa i del consumisme són clarament factors que determinen sexe saludable o predisposen a malalties o a malestar emocional. Per aquests motius les estratègies són de salut pública.

L’Estratègia de l’Organització Mundial de la Salut 2022-2030 per eliminar les Infeccions de Transmissió Sexual com a problema de salut pública van encaminades a la millora dels diagnòstics, tractament però alhora a l’accés universal als sistemes preventius i a la discriminació per orientació sexual o per tenir una ITS.

Catalunya disposa des de fa molts anys de bons sistemes d’informació epidemiològics i de recerca conductual. L’any 1982 es va diagnosticar el primer cas de SIDA a Catalunya i vàrem aprendre a treballar junts les administracions amb les entitats en primera persona o socials de suport i de consensuar les polítiques a curt i mitjà termini. Catalunya va aprovar l’any passat el pla 2021-2030 enfront del VIH i altres ITS amb quatre eixos: monitoratge i avaluació, prevenció de noves infeccions, atenció integral a les persones amb ITS i intervencions efectives en l’entorn comunitari.

Les dades de Catalunya indiquen que les noves infeccions de VIH tendeixen a la baixa, però hi ha increments entre població nouvinguda, sobretot de Llatinoamèrica i el Carib que representen més del 40% de casos. L’any 2012 teníem 11,4 casos/100.000 habitants i l’any 2021 4,5. L’any 2021 varen diagnosticar-se 344 casos nous, 81% homes, entre homes que tenen sexe amb homes amb una edat mitjana de 38 anys. El diagnòstic tardà de la infecció encara va suposar el 49% dels casos. El programa de PrEP (profilaxi preexposició del VIH) pot ajudar a baixar el nombre d’infeccions de VIH tot i que pot augmentar el risc d’altres ITS. Totes les persones que estan en un programa de PrEP tenen controls freqüents i recomanacions de sexe segur.

33.340 persones viuen amb el virus de la SIDA. Catalunya es marca el repte de l’OMS per l'any 2025, 95-95-95, que el 95% de les persones infectades per VIH ho sàpiguen, el 95% estiguin en tractament i el 95% tinguin la càrrega viral indetectable.

Les infeccions de transmissió sexual no VIH han crescut més del 40% els darrers anys a Catalunya i arreu del món. L’any 2021 varen declarar-se 19.866, el 10% en joves de menys de 18 anys, comparant amb 17.974 l’any 2019. L’any 2020 clarament va haver-hi infradiagnòstic a causa de l’impacte sanitari i social de la pandèmia de la Covid, amb una disminució del 19% respecte a l’any anterior. Les ITS de declaració obligatòria són el VIH, VHB, VHC, sífilis, gonocòccia, limfogranuloma veneri, clamídia, tricomones i herpes genital.

La infecció per clamídia ha augmentat un 50% els darrers cinc anys, amb 10851 casos l’any 2021, amb un increment de més del 40% respecte al 2020 (infradiagnòstic per la Covid-19). El 54% són dones i 46% homes, amb un increment de les infeccions en homes els darrers anys. El 36% nascuts fora de Catalunya amb una presència important en persones nascudes a l’Àfrica subsahariana i Amèrica Llatina i Carib. Les dones heterosexuals són les majoritàries i creixent els homes que tenen sexe amb homes, amb més coinfeccions per VIH. Més del 75% asimptomàtiques.

La gonocòccia ha crescut un 32% els darrers deu anys a Catalunya. L’any 2021 amb 6674 casos. El 83% homes i d’aquest un 6% amb homes que tenen sexe amb homes. Les persones nascudes fora representen el 20% de les infeccions de gonorrea. L’any 2021 varen diagnosticar-se 1986 casos de sífilis quan l’any 2001 eren 500 casos. El 88% són homes, i el 78% homes que tenen sexe amb homes. El 23% nascut a fora de l’estat espanyol. Només el 24% eren simptomàtiques.

El limfogranuloma veneri va incrementar-se un 23% els darrers deu anys. L’any 2021 varen declarar-se 355 casos, el 98% homes, el 36% nascut fora i el 94% entre homes que tenen sexe en homes. Amb una coinfecció alta amb VIH del 23%. L’herpes genital s’ha incrementat un 19% i l’any 2021 varen declarar-se 1716 casos. El 69% dones i el 43% nascuts fora. La infecció per tricomones també ha sofert un augment del 25% de casos en deu anys i l’any 2021 varen declarar-se 1457 casos. El 92% dones i el 455 nascudes fora de l’estat espanyol.

Necessitem revertir l’increment progressiu de les Infeccions de Transmissió Sexual. Primer requereix tenir una societat informada amb coneixement i conscienciada de l'impacte. Impulsar polítiques efectives que actuïn en els factors predisposants, en promoure pràctiques sexuals segures adaptant les accions a subgrups poblacionals amb més risc, amb perspectiva de gènere i cultural.