Ja fa molts anys que iniciem els cursos polítics amb moltes incerteses i el curs 2023-2024 no serà una excepció. Al contrari. Les eleccions espanyoles del 23-J van deixar un escenari polític molt confús no només per a la governabilitat espanyola sinó també per a la catalana. Durant el mes d’agost no s’ha aclarit pràcticament res i ara és quan toca fer els deures per arribar a un desenllaç, que, ara per ara, és vacil·lant i ja sabem que no agradarà a tothom.

Els dos grans partits polítics espanyols, PP i PSOE, han hagut de començar a fer allò que els fa tanta mandra: negociar amb forces polítiques amb poca representació parlamentària per mirar d’arreplegar suports i forjar una majoria suficient per superar la investidura. La inèrcia del bipartidisme, la persistent realitat dicotòmica del sistema de partits espanyol, la poca tradició pactista dels grans partits, l’arrogància política, l’actitud vanitosa de pensar que tot es pot resoldre sense moure un dit i el context de repressió política no ajuden ni ajudaran a trobar un desenllaç òptim per a aquells que aspiren a dirigir el govern espanyol.

Mentrestant, els partits polítics catalans fan moviments, gestionen temps i silencis, expliquen les seves condicions per donar suports a una hipotètica investidura i es preparen per a qualsevol escenari que es pugui produir d’aquí a pocs mesos, noves eleccions incloses. Junts per Catalunya i ERC se senten protagonistes i no volen repetir errors ni ser novament enredats amb falses promeses, amb taules de negociació fracassades, amb propostes que s’esfumen al cap de poques setmanes, amb gestos merament simbòlics o amb veure com s’aplica la màxima lampedusiana de canviar les coses perquè no canviï res.

Però tota aquesta negociació encaminada a la governabilitat espanyola té també la seva torna catalana. Catalunya segueix governada amb el govern més feble dels últims quaranta anys: govern d’un sol partit, amb només 33 diputats, i que, a més, en les eleccions municipals del 28-M i en les espanyoles del 23-J ha patit una significativa sotragada electoral. El govern de minoria català no té garantit cap suport parlamentari mínimament estable i sap molt bé que el nou escenari polític espanyol condicionarà la delicada política de pactes que permet seguir gestionant una autonomia molt limitada. Efectivament, el govern d’ERC està a l’expectativa de com li aniran les coses al PSOE en el futur immediat, ja que el seu principal aliat des de la sortida de Junts del govern ha estat el PSC. I, de moment, no sembla que hagi de canviar aquesta política d’aliances del govern de Catalunya.

La demoscòpia exigeix als governs fer-ho molt millor. Abans de marxar de vacances, el baròmetre del CIS del juliol indicava que el 62% dels espanyols confien poc o gens en el president Pedro Sánchez i el 54% afirma que la situació econòmica general de l’Estat espanyol, que per a la majoria és el principal problema actual, és dolenta o molt dolenta. A Catalunya, el baròmetre del CEO del mes de juliol també va reiterar, un cop més, la mala valoració que fan els catalans de la gestió del govern de Catalunya (amb una qualificació mitjana de 4,4 en una escala del 0 al 10). Fins i tot els catalans independentistes suspenen la gestió del govern d’Aragonès (mitjana de 4,6), que ha estat l’únic president d’un partit independentista que ha obtingut una valoració per sota de 5 per part dels catalans independentistes i que actualment encara valoren clarament per sota de la valoració que van obtenir en el seu moment altres presidents independentistes.

Governs i acords de governabilitat, espanyols i catalans, comencen el curs amb els deures pendents de fer. Uns i altres saben que, aquest cop, no es tracta de fer-los de qualsevol manera, sinó que hauran de treballar més del compte i, després d’agafar-se vacances el mes d’agost, els hauran de fer a correcuita. Uns i altres també saben que Junts per Catalunya ha passat a ser un actor imprescindible i que, tal com va afirmar clarament aquest dimarts el president Carles Puigdemont, en poques setmanes hauran de fer allò que no han fet en sis anys: un acord històric per resoldre el conflicte que hi ha amb Catalunya.