La setmana passada a l'Auditori de Girona es va celebrar la tercera edició del TEDxUdG. Es tracta d'un acte on es desenvolupen petites píndoles de coneixement, que a més queden registrades i poden gaudir-se al moment o després a través dels vídeos.

L'esperit dels esdeveniments TED és compartir idees que valen la pena: de química, màrqueting, sociologia o màgia. Una iniciativa oberta a tota la ciutadania. En Miquel Duran, professor de química de la Universitat de Girona, va començar a empènyer el carro de la innovació i la divulgació de la ciència ja fa anys.

I va aconseguir que la UdG fos la primera universitat pública de les presencials de l'Estat espanyol a obtenir una llicència per un esdeveniment TEDx, l'any 2012. Però aquest només és un exemple dels molts que podrem trobar al nostre país. Un petit tresor.

Perquè hi ha molta gent que s'estima la seva feina. Que aporta valor afegit a la tasca educativa, sanitària, d'assistència o de seguretat. Que dedica temps i energies a oferir uns serveis públics de qualitat. Que no entenen què és això de fitxar o de comptar les hores fins que passa la jornada. Que s'emocionen quan tiren endavant nous projectes però que també pateixen quan l'entorn no respon. Que s'entristeixen quan es devaluen els serveis públics, tant per la manca de recursos com per pràctiques "burocratitzants".

Les experiències d'innovació no són una novetat al nostre país. Tampoc són una excepció. Per orgull nostre, no acabaríem de citar-les mai. Sense anar més lluny, a les darreries del franquisme el moviment de renovació pedagògica va construir els pilars del que després seria l'escola pública i catalana, incorporant nous mètodes educatius i mirades de progrés.

Una escola que ens va fer més iguals i més lliures, i de la que moltes n'estem orgulloses.
Ara bé, per innovar calen dos elements. En primer lloc, estructures que ho facilitin. Unes administracions públiques obertes al canvi, a l'adaptació, a les demandes, inquietuds, esperances i desitjos de la ciutadania.

Unes institucions públiques de proximitat i de tracte humà. En segon lloc, són necessaris recursos. Són imprescindibles unes bones condicions laborals per als i les treballadores públiques i una estabilitat que els permeti il·lusionar-se i comprometre's. Però també recursos econòmics per a poder portar endavant projectes i idees.

I finalment, tenim un repte no poc important. La innovació ha de servir per tancar bretxes de desigualtat. Aquests petits tresors s'han de "repartir" de manera equitativa. La innovació té sentit si camina en paral·lel a la dignificació dels serveis i les institucions públiques, d'allò que és de totes.

Si la impulsem en un context on tothom disposi d'oportunitats i capacitats per a desenvolupar el seu projecte de vida. Per això aquí i avui, necessitem governants disposats a dirigir política pública, a arremangar-se i d'implicar-se. A treballar per les ítaques però també per Icària.