Sorprèn una mica la tendència a fer sonar "Imagine", de John Lennon, en aquelles ocasions en què es mira d’expressar pau, fraternitat i desig d’un món millor, quan la cançó, si te la mires bé, és més aviat un himne a la desesperança, al materialisme més cru i fins i tot a un cert totalitarisme cultural. Aquest divendres l’hem sentida un cop més, a la plaça de Catalunya, i em pregunto si és el millor que aquests infants angelicals podrien cantar per reconfortar tantes ànimes devastades pels atemptats del 17 d’agost del 2017.

Perquè "Imagine", que, tot s’ha de dir, reposa sobre una melodia preciosa de piano, comença sospirant per un món en què no hi hagi ni cel, ni infern, sinó només atmosfera, és a dir, xafant la guitarra a tot anhel de transcendència. Ideal per cantar després d’una massacre, en què és ben humà que els familiars i amics acaronin la idea de retrobar-se algun dia amb els éssers estimats perduts.

Com comprendran, jo no sé pas si hi ha Déu, però posats a desitjar alguna cosa, m’estimaria més que sí que existís i que ens reservés una acollidora benvinguda i una festassa el dia que traspassem. Una cosa és ser agnòstic, i una altra trobar fantàstic que tot això nostre s’acabi a la caixa de pi i proclamar-ho amb il·lusió i com una gran troballa poètica. L’estrofa acaba amb una altra invitació d’allò més sinistra i impracticable: "imagine all the people living for today". Sense somnis, ni projectes, ni ambicions? Ni passat? O vivint desenfrenadament com si no hi hagués un demà, clàssic lema de butxaca de l’edat adolescent? Com que no crec que Lennon fos un ximple, ni un ingenu, penso més aviat que podia arribar a ser un cínic notable. I una mica frívol quan volia, també.

Perquè després arriba allò d’imaginar "que no hi ha països". A veure, un moment. Què vol dir, "no hi ha països"? Que n’hi ha només un? El teu, potser, John? Bé, sembla que el senyor Lennon va qualificar aquesta cançó de "no nacionalista", una afirmació molt bonica de fer quan el teu país és una potència imperial i la teva llengua, la més parlada (i imposada) del planeta Terra. Tot molt hippie, on vas a parar. Si Ciutadans haurien d’adoptar ‘Imagine’ com a himne! "Acabem amb els països (tret d’Espanya)". Deixarem de banda altres punts àlgids de la lletra, com quan lloa un món "sense possessions” (ell, que tenia diversos apartaments a l’edifici Dakota, un dels quals ple d’obres d’art), perquè no voldria  pas que m’acusessin de demagog.

Si en tot això consisteix, com diu la cançó, ser un "dreamer", un somiador, espero que, contràriament al que Lennon deia a la lletra, ell en fos l’únic, i que els seus anhels depriments no arribin a reeixir. "Imagine" reflecteix una utopia, em diuen. No serà més aviat una distopia? Un món sense esperança, nihilista, sense ànima ni desig de tenir-ne, on el demà no existeix, la diversitat cultural ha estat arrasada i el senyor trobador hi posa la banda sonora anticapitalista des del seu apartament de luxe. Tot plegat amb unes harmonies exquisides que vénen a recordar allò que deia Baudelaire, que la gran argúcia del diable és fer creure que no existeix.