Habitualment detesto les jornades de reflexió. Deu ser deformació professional però no poder informar d’una campanya electoral el dia abans és un fet obsolet i sense sentit. Sobretot en una societat 2.0 on conviuen els mitjans de comunicació tradicionals amb les xarxes socials, que ens permeten interactuar amb coneguts i estranys i amarar-nos d’informacions i opinions a tota hora, procedents de tot arreu i de tots els colors polítics.

Aquest cop, però, és diferent i la reflexió és més necessària que mai. No parlo d’apagar el twitter o no estar pendents de la televisió o la ràdio –tot el contrari, com més veus escoltem, millor– sinó d’aturar-nos un moment tots plegats i pensar en tot el que ha passat aquests dies. Uns i altres hauríem d’enumerar mentalment els fets tan greus que han passat i decidir fins a on volem arribar i què estem disposats a permetre.

El Govern, de moment, ja no en passa ni una i el Conseller de Justícia, Carles Mundó, ha anunciat que es querellaran contra el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, i el Fiscal Superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, pels presumptes delictes de prevaricació, usurpació de funcions (policials) i de delicte contra l'exercici de drets civils.
No seria estrany que alcaldes i entitats civils volguessin afegir-se també a la via judicial demandant-los per coaccions, perquè les investigacions als batlles i les multes exagerades que pretenen posar a les persones que formin part de les meses electorals (de fins a 300.000€) no tenen una altra explicació que fer-los desistir del seu intent de fer realitat el referèndum. Que, com va dir el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, precisament després d’anar a declarar, ‘si un alcalde és perseguit per la justícia, té un problema. Si persegueixen set-cents alcaldes, és la justícia qui té el problema’.

L’actual Codi Penal va eliminar expressament el delicte de "convocatòria il·legal de referèndum". Per això, qualsevol acció encaminada a prohibir-lo o a perseguir i coaccionar ciutadans perquè no hi participin no solament no té sentit, sinó que està fora de la llei. Accions que han estat en forma de tancar col·legis electorals, detenir càrrecs de la Generalitat, dur a terme escorcolls o tancar webs i, fins i tot, l’espai aeri.

Tenim pressa, però per votar, per expressar-nos. Tenim pressa pel "sí", però també tenim pressa pel "no". Per poder deixar els ciutadans que escullin quin model de país volen. Volem. I tenim els ulls del món posats a Catalunya aquests dies, aprofitem-ho. Carme Forcadell ha assegurat que el referèndum ja no es pot dir que sigui un afer intern. Ni solament intern ni solament europeu, des que ahir l’ONU va emetre un informe carregant sobre l’actuació del govern espanyol. I té mèrit en unes Nacions Unides tan poc intervencionistes com les actuals. A tot el món veuran què passa diumenge. I hi haurà fotografies de tot. I si no són aèries, seran gairebé zenitals. Que on no arribin els helicòpters i els drons, hi haurà els nostres terrats i els nostres balcons perquè els carrers seran sempre nostres.