Com a president de la Republicà Oriental d’Uruguai José Pepe Mujica té dret a cobrar un sou mensual d’uns 9,300 euros, a tenir un palau presidencial, cotxes oficials, cuiners, majordoms, guardaespatlles, etc. No obstant, Mujica viu en una casa d’un dormitori a la seva granja, dóna 90% del seu salari a diferents organitzacions benefiques, té dos agents normals per guardaespatlles, prepara el seu menjar, condueix un Beetle Volkswagen i, com diu al seu perfil a la pàgina del govern uruguaià, la seva professió és floricultor abans que polític. A més, durant els seus tres anys com a president, Uruguai ha aconseguit un alt nivell de desenvolupament humà (l'ONU situa a Uruguai en el lloc 51 dels millors països per viure), lidera l’indici d’Amèrica del Sud en justícia social i és considerat el país més liberal de l’Amèrica llatina i segurament és un dels més liberals del món.

El senyor Mujica no és un polític de carrera dels que s’omplen les butxaques amb diners públics. Tampoc és un president que governi a favor d’una elit rica. A més, no és l’únic líder sud-americà que segueix aquesta política d’igualtat, de millores socials, de justícia i de democràcia. Rafael Correa i Evo Morales han dut i estan duent a terme polítiques socials i econòmiques que, encara que no ho hagin solucionat tot, han canviat substancialment les societats dels seus respectius països. I malgrat tot el que diu la premsa occidental sobre el chavisme, la realitat és que tant el govern de Hugo Chávez com el de Nicolás Maduro han canviat dràsticament l’existència de les classes baixes veneçolanes. L’indici de pobresa ha sigut reduït per la meitat, és un país lliure d’analfabetisme i és el país políticament menys desigual de la regió.        

Ara, la pregunta és: per què a Europa la política no és així? És clar que no podem comparar tots dos continents, perquè les seves realitats són ben distintes, però vull dir: per què la nostra política és tan estancada? Per què la nostra política és controlada per elits i per oligarquies interessats només en el capital? A la majoria dels països europeus existeixen sistemes bipartidistes però, a diferencia d’Amèrica del Sud, els partits són en essència el mateix. Avui en dia quina és la diferència entre el PP i el PSOE? Entre el Partit Socialista francès i l’UMP? Al Regne Unit tenim el tripartidisme però mai he votat allà, i mai hi votaré fins que hi hagi un canvi radical, perquè per qui hauria de votar? Per un partit de rics aristòcrates de centre-dreta, per un de rics aristòcrates de centre o per un de rics aristòcrates de centre-esquerra?

Potser sóc massa radical però què hem vist en aquests cinc o sis anys de crisi? Desnonaments, atur, retallades, violacions de drets bàsics, pujades d’impostos, privatitzacions i injustícies en general. Hauríem d’haver vist els nostres líders culpant i castigant els culpables, hauríem d’haver vist polítics de diversos països europeus protegint les masses populars. No obstant, les classes baixes i mitjanes han pagat per aquesta crisi mentre els que manen políticament i econòmicament s’han enriquit més que mai abaixant els seus propis impostos, apujant els seus sous i, en molts casos, robant. Però, la crisi no era de tots?

El que plantejo aquí no és que el sistema polític uruguaià, veneçolà o equatorià siguin perfectes, però per ser un continent que molts desprestigien, hi existeixen països amb una política social dinàmica. Tant Mujica com Correa i Maduro estan lluitant guerres dures contra la corrupció política i empresarial; podem dir el mateix del PP, PSOE o CiU? Ara mateix a la política catalana hi ha algun partit lliure de corrupció? Hi existeix algun partit amb diputats que no siguin polítics de carrera, és a dir, que tinguin o hagin tingut una altra professió i que no hagin passat tota la seva vida professional embutxacant-se diners públics? La CUP és l’excepció i es pot dir que ICV-EUiA és lliure de corrupció. Hi ha personatges destacats com Oriol Junqueras que va renunciar al sobresou, l'oficina, els assessors i el cotxe oficial que li corresponen, i que com Alfred Bosch i Ramon Tremosa no tenen la política com a professió principal, però formen part d’un grup reduït.  

El que intento dir amb aquest article és que els catalans amb la independència tindran l’oportunitat de construir un nou país i de trencar amb un sistema polític espanyol invariable i corrupte. Seria una veritable llàstima si després d’independitzar-nos d’Espanya deixéssim a uns rics i poderosos establir un sistema polític controlat per ells mateixos que només treballi a favor dels estrats socials més alts i per les grans empreses. Pot ser que el meu discurs soni idealista i utòpic però la independència serà només el principi i la construcció d’un país just socialment i políticament serà un camí llarg, difícil i responsabilitat de tots.