L'Audiència Nacional espanyola jutja des d'aquest dilluns el cas Pretòria. Al banc dels acusats, entre d'altres, hi ha un dels emblemàtics ex-alcaldes metropolitans del PSC, un ex-diputat socialista i dos dels col·laboradors més fidels de Jordi Pujol quan era president. Més enllà del cas jutjat, aquestes figures representen en bona part l'hegemonia imperant a Catalunya des de la Transició fins a l'esclat del procés.

La casualitat ha provocat que s'encadenessin l'inici dels judicis dels casos Palau i Pretòria. L'escàndol del saqueig d'una institució emblemàtica com el Palau de la Música –i la tempesta perfecta sobre el presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència- han provocat que l'atenció mediàtica fos molt desigual. Tanmateix, ambdós casos mostren per igual una època en la qual tot semblava estar permès i la impunitat era absoluta.

La gran diferència en el cas Pretòria han estat les gravacions. "Això ja està pasteleao", deia Luis Garcia "Luigi" en una de les converses que s'han pogut escoltar a la vista, retransmesa en directe al 3/24, convertit ja en el "canal judicial". "Imbècil fastigosa" o "filla de puta" deia l'ex-alcalde de Santa Coloma sobre la interventora municipal que els posava entrebancs. "Se l'ha de fer fora. Qui cony es pensa que és aquesta puta interventora?", responia el presumpte cap de la trama.

En el cas Palau, lamentablement, el jutge instructor mai va demanar la intervenció de determinades línies telefòniques. L'advocat de l'acusació popular, Àlex Solà, assenyala que si s'hagués fet "s'hauria sabut la intervenció de molta més gent amb unes posicions de control social i polític molt més grans". Ves a saber si això hauria permès jutjar altres "trames" –com la vinculada a FAES- i tot plegat hauria anat molt més enllà del saqueig del Palau i del finançament de CDC.

El procés sobiranista ha provocat un esclat del sistema de partits. En aquest sentit, sobta que noves formacions, com la que impulsen els comuns, es reivindiqui com a alternativa a una suposada "hegemonia convergent" quan realment el poder se l'havien repartit nacionalistes i socialistes durant dècades. Els judicis d'aquests dies mostren, en la seva versió més descarnada, els efectes perniciosos d'aquesta sociovergència. Que s'hagi començat a fer net, sigui gràcies o per culpa del procés, només pot ser una bona notícia.