La CUP juga un paper molt rellevant en les eleccions del proper 27 de setembre. La formació que encapçala Antonio Baños pot esdevenir cabdal a l’hora d’articular una majoria independentista al Parlament. Junts pel Sí s’ha marcat com a objectiu principal aconseguir la majoria absoluta d’escons, però si no arriba a aquesta fita tindrà pocs aliats per formar govern i tirar endavant un programa sobiranista. Descartada una aliança amb Catalunya Sí que es Pot i a l’espera de saber si Unió aconsegueix o no representació, la CUP es perfila com el suport més lògic. Però és, alhora, un suport incòmode. Baños parla de trencar amb l’Estat i amb la troika. És això assumible per CDC?

Els estrategues electorals de Junts pel Sí són conscients d’aquesta situació delicada. Per això s’han marcat com a objectiu bàsic no dependre de la CUP el 28-S. El problema, però, és que la CUP competeix en gran mesura en el mateix espai electoral que Junts pel Sí. Segons les dades del CEO de juny de 2015, 90.000 persones de les que van votar ERC el 2012 i 30.000 de les que van votar CiU manifestaven la voluntat de passar-se a la CUP. Aquests 120.000 votants que poden marcar la diferència. Per tant, l’objectiu és doble: captar el potencial votant fugat a la CUP i, alhora, aplanar el terreny de cara a una possible entesa.

Per què són tant claus aquests 120.000 votants? Bàsicament, perquè Junts pel Sí ho té difícil per captar vot d’enlloc més que no sigui la CUP. L’aliança entre CDC i ERC té com a potencial virtut que elimina les possibles fugues entre ambdós partits i mobilitza la base social tradicional del catalanisme. Però també té problemes: li resulta difícil atraure votant de fora de l’àmbit sobiranista i, al mateix temps, repel·leix el votant moderat que tradicionalment ha fet suport a CiU. Segons dades del CEO, 132.000 ciutadans que el 2012 van votar Mas ara no saben què faran. 78.000 deien que es passarien a Ciutadans. Aquests votants no se sentiran atrets ni per una coalició amb ERC ni per un programa independentista. El relat de Junts pel Sí sembla donar-los per perduts. Alhora, captant votant de la CUP és més difícil que aquesta formació sigui decisiva.

Per tant, l’objectiu de Junts pel Sí amb la CUP és doble: retenir les potencials fugues de votants d’ERC i CDC i a l’hora preparar el terreny per un hipotètic acord postelectoral. L’estratègia passa per tractar amb guant blanc la CUP (en contraposició a Catalunya Sí que es Pot). Cap elogi no és gratuït, i en un futur serà cobrat amb escreix. Tot això té una traducció pràctica en la dialèctica de campanya. A les xarxes, apareixen usuaris molt actius (sovint anònims) amb la doble icona (Junts pel Sí + CUP). Els opinadors afins a CDC remarquen de manera constant les grans coincidències entre ambdues formacions. Els mitjans de l’òrbita del sobiranisme –que el votant de la CUP majoritàriament consumeix- reprodueixen a grans trets aquest relat. A més, Junts pel Sí accentua el discurs social. L’objectiu a curt termini és clar: per què votar la CUP si pots votar Junts pel Sí que, al capdavall, és com una CUP una mica més moderada i amb gent més preparada per governar? Junts pel Sí, doncs, és el vot útil independentista. 

El problema, però, pot arribar el 28 de setembre si l’estratègia no fructifica i la CUP esdevé decisiva. L’acord al qual han arribat ERC i CDC passa per formar un govern presidit per Artur Mas per tirar endavant el full de ruta per la independència. Quines condicions posarà la CUP per donar suport a Junts pel Sí? Seran assumibles per Convergència i Esquerra? Si no hi ha acord, la possibilitat d’un segon round electoral no és descartable. Si la CUP s’allunya del guió del sobiranisme oficial, la relació amb Junts pel Sí pot passar de l’amor al mòbing en qüestió de dies. No seria la primera vegada: a Esquerra Republicana ja s’ho coneixen.