Hem dit moltes vegades que, l'escola de la qual ens hem dotat, l'escola catalana en llengua i continguts, és una escola d'èxit i hem destacat que ha tingut un paper essencial per a la cohesió social del nostre país. La lectura de l'última enquesta del CEO ho confirma. Una majoria indiscutible afirma que acceptaria el resultat del referèndum fos el que fos. Aquest fet confirma que no hi ha fractura social i que el poble de Catalunya és profundament democràtic.

Els programes d'immersió aplicats a les nostres escoles han tingut com a conseqüència que, tothom que hagi estat escolaritzat els últims trenta anys a Catalunya, estigui capacitat per comunicar-se en català i en castellà, quan vulgui. Aquest fet que, des d'un punt de vista democràtic és un actiu irrefutable és inacceptable pels enemics de la llibertat i la justícia.

Està clar que el fet de sentir-nos un sol poble ens fa més forts. El que cada dia més ciutadans tenen clar és que , si Catalunya se'n surt, els beneficis seran per a tots els catalans. El dia 8 d'abril els tres parlamentaris que reivindicaran el nostre dret a decidir, dret que no ens volen permetre exercir en nom d'unes lleis que s'han sacralitzat, tindran al darrera tot un poble. Estic absolutament convençuda que, sense el model d'escola catalana això no hauria estat possible.

L'obsessió per destruir la fortalesa de la llengua catalana ve de lluny. A vegades s'ha intentat reduir el català a una parla domèstica per la força de les armes i d'altres d'una manera més subtil, “sin que se note el cuidado”, però sempre amb un objectiu molt clar: Fer del català una llengua prescindible i, al cap dels anys, una llengua residual.

Gràcies a l'esforç de molta gent no ho han aconseguit, però ara hi tornen. La Llei Wert persegueix trencar el sistema comú d'escolarització. Objectivament no s'entén que, assegurant com ho fa la nostra escola, la competència de l'alumnat en dues llengües el català i el castellà vulguin canviar el sistema. Si cedíssim i apliquéssim l'esmentada Llei Wert els nen i nenes fills de famílies que no tinguessin el català com a llengua habitual i visquessin en un context on el català fos minoritari no serien competents en llegua catalana i, per tant tindrien menys oportunitats per relacionar-se, per trobar feina i per aprendre altres llengües.

Per què ho fan, doncs? Segurament perquè el seu ordre de prioritats no coincideix amb el nostre. I ben mirat el ministre Wert va ser clar. Va acceptar que la seva llei, la LOMQE, era una llei ideològica i que l'objectiu era “españolizar” els nens i les nenes catalanes.

Caldrà agrair als mestres la bona feina que han fet durant 30 anys i donar-los tot el suport perquè la puguin continuar fent amb l'objectiu de continuar formant l'alumnat  amb sentit democràtic, crític, capaç de pensar i decidir i amb la preparació necessària per poder-se desenvolupar en el món global que els espera.