La magistrada i representant a Catalunya de Jutges per la Democràcia, Montserrat Comas, li ha tret ferro als comentaris abocats el 2017 contra els independentistes en un xat corporatiu del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Només en són trenta de més de 5.000 i els seus comentaris privats, rebla exquisidament Comas, mai no haurien d'haver-se fet públics.

Alhora, les associacions de jutges Asociación Profesional de la Magistratura, Jueces y Juezas por la Democracia, Foro Judicial Independiente i la que representa la mateixa Comas, afirmen que el president Torra ha sobreactuat en dubtar de la imparcialitat dels jutges i, per tant, de la seguretat jurídica dels presos polítics.

Tampoc els sembla de rebut que Torra hagi demanat la dimissió de Lesmes, el president de l'òrgan encarregat de vetllar, ves per on, per la independència dels jutges. Al capdavall, ni Lesmes, ni la institució que representa, tenen cap control sobre el xat. Aquí no ha passat res.

Des de Salzburg, on se celebra la segona jornada de la cimera europea dedicada a la problemàtica de la migració, el president Sánchez evita pronunciar-se sobre la polèmica. Com sigui, no s'està de garantir a Torra que el Gobierno confia en la independència i imparcialitat dels jutges en el procés obert contra els líders catalans. I què havia de dir? La veritat?

Sembla un acudit. Com més insisteixen els líders polítics espanyols, alguns magistrats, opinadors de tot pelatge, en remarcar la imparcialitat de la justícia espanyola davant dels independentistes catalans processats, més s'evidencia la impudícia amb què està actuant l'Estat amb aquest assumpte.

Tothom sap que el judici serà una farsa com és una farsa el relat de la rebel·lió violenta. Tothom sap que les sentències es graduaran harmònicament per aparençar un rigor i imparcialitat que no hem vist en cap moment de la instrucció i que, en aquell moment, la immensa majoria dels mitjans de comunicació espanyols, sentències en mà, afalagaran els qui l'han redactada i bramaran contra la maldat infinita dels sentenciats.

Tothom sap que d'aquí a no massa temps veurem més catalans empresonats i que de bell nou escoltarem les veus dels defensors acèrrims de la imparcialitat de la justícia espanyola i de la separació de poders.

Alguns diputats europeus ja han adreçat una pregunta escrita a la comissària europea de Justícia, Vera Jourová. Li demanen si els comentaris del xat atempten contra els principis de l'Estat de dret i de la independència judicial violant l'article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió. Probablement, Jourová acabarà donant una contestació asèptica i tornarà als seus maldecaps.

El del xat només és un de tants despropòsits que posen en relleu la cara més fosca del nacionalisme judicial espanyol, el que tanca líders civils i pacífics com els Jordis, dirigents polítics electes, el que impedeix investigar els crims del franquisme o el que tapa les vergonyes i els abusos dels amos dels diners convençuts que els privilegis dels rics valen més que els drets dels pobres.

Caldrà esperar encara uns anys per veure que diuen els tribunals europeus de la muntanya d'irregularitats comeses per la justícia espanyola contra l'independentisme català. En el transcurs del temps es perdran molts matisos i, si no s'evita, s'oblidaran també moltes coses. Canviaran els actors i les circumstàncies, el context, pot ser que a pitjor. I tot i això, la mentida no podrà vèncer. Prevaldrà la memòria i la voluntat democràtica.

Al nacionalisme espanyol i els qui el sustenten, togats, uniformats o cofats amb barret de copa alta, tot això se'ls en fot. Vull dir, la veritat, Europa, els catalans... Un nacionalisme que aplica de manera immisericorde la lògica de la majoria convenientment disfressada de tota la retòrica democràtica.

Sánchez, Comas, González, Aznar, Rivera, Llarena o l'arquebisbe de València poden dir missa, però la justícia espanyola, si més no la que s'exerceix des de l'alta judicatura, ni és imparcial ni és independent del poder.

Com ha dit el magistrat Ramón Sáez -citat per Jiménez Villarejo i Doñate Martín- la cultura gremial dels jutges enfonsa les seves arrels en l'al·legada i falsa neutralitat política que va ser, precisament, la que va encobrir durant la dictadura el sotmetiment dels funcionaris a un poder polític despòtic.

I és aquest poder polític despòtic, ara mateix, encara, el que els inspira contra els independentistes catalans, contra l'antiEspanya.