Un total de 105 persones detingudes, 330 denúncies administratives i 60 investigacions obertes és el balanç d’un dispositiu especial “contra la multireincidència” a Barcelona, l’Hospitalet i Badalona que s’ha batejat com Kanpai. Aquest nom significa (en japonès) un brindis per acabar la copa, i sempre és un petit enigma com es bategen els diferents plans.
Totes les imatges que acompanyen notícies referents a aquest dispositiu de divendres són, lògicament, imatges de policia uniformada, de diferents especialitzats cossos de policia uniformada. És una imatge poderosa. Segurament és una imatge que tranquil·litza a moltes persones i abatolla a d’altres; però és una imatge incompleta.
Els dispositius de seguretats han de ser eficaços i aconseguir l’objectiu que persegueixen i han de ser pedagògiques en algun dels valors que ens permetran de viure col·lectivament. En aquesta operació hi eren cridats els diferents serveis de caràcter social que han d’ajudar als que pateixen malalties, als que són menors d’edat i ningú tutela, els que es troben en carrerons sense sortida i necessiten una escletxa que els pot canviar la vida.
En aquestes operacions, setmanes abans els serveis especialitzats d’investigació i d’informació treballen per si és possible tenir dades d’acció organitzada, grupal, per poder valorar si estem o no, davant d’acció criminal organitzada. També cal coordinar l’acció amb els jutjats que hauran d'avaluar les proves que motiven la detenció i l’estat de compliment de possibles sentències anteriors.
No hi ha operacions policials d’un dia que solucionin problemes de llarga presència en les nostres comunitats locals, que en l’àmbit metropolità tenen un contínuum que no és només urbà o administratiu, és de condicions de vida i de risc delinqüencial.
En la marginalitat les administracions han de transfondre-hi oportunitats, però també han d’intentar que no siguin indrets de desarrelament ni de rebuig a les normes de convivència. Per això, em preocupa que les dades sempre siguin de policies "desplegats" o de persones detingudes. Essent importants aquestes dades, són del tot insuficients i donen una informació parcial que podria arrelar, encara més, la idea que tots els problemes de seguretat es resolen amb més i més policia.
L’actual govern va anunciar que recuperava l’esperit del que en un temps es va conèixer com la llei de barris i va crear un comissionat específic perquè les actuacions en la trama urbana i la ciutadania que habita en els indrets més degradats, tinguin un abordatge de mirada ampla, pensada des de principis globals i executada des de circumstàncies individuals.
Mil policies en 24 hores enfocats en un mateix objectiu han de presentar resultats en finalitzar la jornada. La imatge de saturació d’uniformes i de que s’han de respectar les normes que ens hem dotat entre tots va quedar clara, però és necessari que qui governa la seguretat d’aquests municipis i de Catalunya, sàpiga que hi ha una ciutadania que necessita saber que hi ha una acció comunitària i transversal que impedeix la degradació dels espais compartits. No hi ha seguretat, però, sense policia. La seguretat no és -només- un concepte policial.