Sorprèn com la majoria de mitjans parlen de la legalització dels matrimonis homosexuals en països “avançats” com França i el Regne Unit. No és més noticia que encara hi hagi molts països que no ho aproven, que no ho toleren, o fins i tot, que ho persegueixen?

Una de les bones accions que va dur a terme el govern de Zapatero va ser avançar-se a la gran majoria d'estats i donar legalitat al matrimoni homosexual. Malgrat l'ambient retrògrad que vivim en l'actualitat, fa uns anys l'Estat espanyol va ser capaç de donar un pas endavant i ser pioner en un dels drets més necessaris des de l'obtenció del sufragi universal i la igualtat home-dona.

Mentrestant, els estats que encara no legislen en favor de la llibertat sexual, són capaços d'aprovar lleis i lleis sense tenir la decència d'assegurar la igualtat de tots els seus ciutadans. Determinats ciutadans han d'estar encara marginats pel fet d'estar enamorats d'una persona del seu sexe? És normal que avui encara ho visquem i en parlem en societats desenvolupades?

L'Església reaccionària que tan mal ha fet en la normalització sexual, els homòfobs que encara no respecten els drets de tothom i que es volen apropiar el nom de “família”, els que no es mullen invocant la llibertat de vot o de pensament..., qui s'han cregut que són? Creuen que estem en democràcia? Liquidem d'una vegada el feixisme de fireta que encara regna, assenyalem amb el dit els què es creuen en el dret de jutjar la gent per la seva elecció sexual. Han de tenir ben present que els anormals són ells.