Als grans bancs espanyols se’ls disparen els guanys mentre els clients veuen com, lluny de beneficiar-se’n, cada mes els apugen les quotes de les hipoteques, els cobren comissions i pràcticament no els donen res pels seus estalvis.

La setmana passada coneixíem que els sis bancs més grans de l’Estat han guanyat xifres rècord tot i haver de pagar l’impost a la banca. Un impost pels beneficis pel que han pagat 1.120 milions d’euros i que no els ha fet ni pessigolles. En els primers sis mesos de l’any el BBVA, el Santander, CaixaBank, el Sabadell, Bankinter i Unicaja han guanyat 12.385 milions d’euros, gairebé un 21% més que durant el mateix període de l’any passat. Certament, sense el polèmic impost haurien guanyat encara una mica més, però ja els agradaria a molts plorar amb els seus ulls.

Les pujades dels tipus d’interès han disparat els beneficis dels bancs gràcies en part a l’augment de les quotes dels crèdits i de les hipoteques variables que de mitjana s’han encarit uns 300 euros al mes. Un sobrecost que altera tots els Excels de les despeses domèstiques i que posa entre les cordes a moltes famílies. 

En l’últim any, els clients dels bancs han vist com quan el BCE ha apujat el preu dels diners això s’ha traslladat ràpidament en un augment de les quotes hipotecàries. Un efecte dòmino que no s’ha efectuat a l’hora de remunerar l’estalvi. Ara mateix, els que tenen la sort de tenir diners al banc veuen que pràcticament no els paguen res pels seus dipòsits. De mitjana a Espanya la banca està pagant un 1,64% d’interessos. Això vol dir que si tenim 10.000 euros estalviats al banc al final de l’any el banc ens haurà pagat només 164 euros. Xifres que queden lluny del que s’està pagant ara al conjunt d’Europa: un 2,46%. Un greuge que s’explica en part perquè els grans bancs no necessiten competir entre ells per guanyar nous clients. De fet, només els cal mirar-se de reüll per entendre que a ningú li interessa ser el primer banc que comença a pagar interessos pels estalvis, el que demostra que el sistema bancari espanyol està molt lluny de tenir una competència perfecta. 

A tots ens hauria d’interessar que als bancs els vagi bé el negoci: com més diners guanyin més impostos haurien de pagar. El problema és que alguns se’ls comença a quedar cara de ximples en veure que com a clients tenen molts més deures que drets. De fet, en els últims anys la reputació dels bancs ha anat a la baixa i els serveis que ofereixen en molts casos deixen molt a desitjar: pobles sense caixers, acomiadaments massius, cues a les oficines i rescats milionaris que no s’han tornat tot i els beneficis extraordinaris que ara veiem. 

Un any més es compleix aquella màxima que alguns titllen de populista: la banca sempre guanya. Ara que guanyen més que mai farien bé de cuidar una mica més als seus clients encara que mentrestant facin veure que no els espanta perdre’ls i que no els cal guanyar-ne de nous.