Com més avança, la contesa electoral a l’Ajuntament de Barcelona sembla focalitzar-se en dos candidats: Xavier Trias i Ada Colau. Llegint algunes cròniques, hom podria pensar que el 24 de maig el dilema dels barcelonins es limitarà a triar entre un o l’altre. Les enquestes assenyalen com a favorit l’actual alcalde, si bé Colau sembla tenir possibilitats de disputar l’Ajuntament. Aquesta lectura, però, corre el risc de ser incompleta: per molt que ara pugui semblar-ho, la batalla de Barcelona no serà cosa de dos. Les enquestes preveuen un consistori molt fragmentat on hi haurà partits que jugaran un paper rellevant, més enllà de Barcelona en Comú i CiU. Guanyar pot ser clau per obtenir l’alcaldia, però per governar caldrà alguna cosa més.

PSC: bon candidat, partit en ruïnes. La majoria d’analistes han assenyalat que una mena de tempesta perfecta assolarà el PSC el proper 24 de maig. Tot i això, caldria anar molt amb compte a l’hora de menystenir les possibilitats de Jaume Collboni. És probablement el millor orador en campanya, coneix la ciutat i l’administració local i és domina el tremp comunicatiu. Amb el partit en implosió i sabedor de les seves limitacions, ha seguit l’estratègia de cedir d’entrada el primer i segon lloc a Trias o Colau i visualitzar-se com el tercer en discòrdia. Així, partint de la cinquena posició a les enquestes, les seves expectatives han anat creixent els darrers mesos, i el darrer sondeig del GESOP l’ha situat com a tercera força. Per la seva condició de partit central, un bon resultat de Collboni pot afectar sobretot Barcelona en Comú, però també CiU. Alerta, doncs, amb Jaume Collboni.

ERC: expectatives a la baixa però paper clau en el futur. Alfred Bosch i ERC també estan cridats a jugar un paper rellevant en el pròxim Ajuntament. Tot i haver moderat a la baixa les seves expectatives respecte les enquestes de fa uns mesos, els sondejos segueixen donant a ERC un resultats que probablement seran dels millors de la seva història a Barcelona. Tot això, en un moment en què el procés ha entrat en relatiu guaret i en unes eleccions –les municipals- on la qüestió nacional té menys importància. Tot i això, ERC pot tenir la clau del pròxim consistori. Tot sembla indicar que l’aliança amb Trias està cantada, però els destins de la política són inescrutables. Què passaria, per exemple, si la suma de Barcelona en Comú i ERC superés els 21 regidors i Colau oferís a Bosch la possibilitat de compartir l’alcaldia? I si de resultes d’aquest pacte Bosch pogués ser alcalde de Barcelona durant els pròxims 18 mesos, període decisiu pel procés? Amb escenaris tan oberts no es pot descartar res.

CUP, la garantia a l’esquerra. La CUP també està cridada a tenir un paper determinant en els pròxims mesos. Cada cop sembla més clar que la llista encapçalada per Maria José Lecha té opcions reals d’entrar a l’Ajuntament. La CUP podria captar el vot més esquerranós d’ERC i també de persones que simpatitzen amb Ada Colau i Guanyem però recelen de l’aliança amb ICV-EUiA i Podem. A l’hora, que la CUP sigui al consistori pot ser vist per a part de l’electorat d’esquerres com a garantia que Barcelona en Comú no viatjarà cap al centre en cas que Colau obtingui l’alcaldia. A més, un bon resultat de la CUP a Barcelona pot catapultar-la encara més en les eleccions del 27-S. Tot plegat són arguments poderosos que poden acabar decantant cert votant indecís entre Colau i Lecha cap a les files de la CUP.

Cituadans, aspirant a donar la campanada. Per acabar, una força que també jugarà un paper decisiu al pròxim consistori és Ciutadans, que algunes enquestes han situat com a tercera força. Tot fa pensar que el resultat de Carina Mejías serà bo. Si les expectatives de C’s es concreten, el seu vot anirà en detriment de dos formacions: el PP –que ara com ara aspira a salvar els mobles- i Barcelona en Comú, que competeix amb C’s en la mobilització del vot de la perifèria. És molt possible que un bon resultat de C’s a Nou Barris equivalgui a un mal resultat de Barcelona en Comú en aquest districte, i un mal resultat de Barcelona en Comú a Nou Barris molt possiblement equivaldrà a un mal resultat en el global de la ciutat.

Alerta, doncs, amb dir que la batalla de Barcelona és cosa de dos. L’escenari polític català sempre ha estat especialment dinàmic. Durant els últims temps, aquesta tendència s’ha accentuat. Caminem a un escenari fragmentat on els pactes i la cintura política seran inevitables. La pluralitat –sobretot a l’esquerra- és una realitat històrica, i cal posar-ho en valor. I qui ho hauria de tenir més clar són aquelles forces que, havent sigut minoritàries, ara aspiren a capitalitzar el vot en clau constituent i de protesta. La revolta democràtica, si s’esdevé, haurà de tenir múltiples colors.