La Bonne és de totes
«La Bonne és de totes i cal un conveni que reconegui el valor de les activitats i el referent que està sent a escala nacional, estatal i europeu»
Ara a portada

- Carme Porta
- Activista i exdiputada
10 de maig de 2019
Un cop començada la campanya electoral és bo fer un recordatori de compromís amb les dones i la cultura.
L'any 1909 Francesca Bonnemaison va fundar la primera biblioteca de dones pública, un any més tard obrí les portes l'Institut de Cultura Popular. Van ser espais pioners i de referència a Europa. El seu objectiu era acostar la cultura i formació a les dones, especialment les dones de classes populars. «Tota dona val més, quan lletra aprèn» podem llegir a la claraboia de la sala de lectura de la biblioteca. Aquest era un dels seus objectius, la llibertat femenina.
L'any 1922 el grup de dones que liderava Bonnemaison, va construir un edifici per acollir les instal·lacions. Aquest edifici, després de la guerra civil fou donat a la Diputació de Barcelona amb el compromís de continuar l'obra iniciada per l'Institut. Durant uns anys va acollir activitats de la secció femenina i, finalment va acollir l'Institut del Teatre.
Des del 1996 durant la celebració de les jornades "20 anys de feminisme a Catalunya" ja es parlava pels passadissos del futur incert de l'edifici, albirant el trasllat de l'Institut del Teatre a noves instal·lacions el moviment feminista de Barcelona va iniciar la reivindicació de l'espai. 80 entitats de dones van signar un manifest i fer una campanya per recuperar l'espai com a centre de cultura de dones.
El 24 d'abril de l'any 2003, el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar per unanimitat el dictamen per a la formalització del conveni. Fa quinze anys que es va signar una cessió d'espai, per part de la Diputació, a l'associació promotora del Centre de Cultura de Dones, nascuda de la unió de les diferents entitats per donar reconeixement jurídic a la signatura del conveni i posterior gestió de l'espai.
Actualment La Bonne és un espai de trobada, intercanvi i creació de projectes culturals feministes en l'àmbit audiovisual i performances i viver de projectes. Que veu perillar la seva pervivència per la manca de compromís polític d'un dels grups de govern de la Diputació de Barcelona. Allò que semblava no tenir problemes, allò que semblava anar a millor troba dificultats per la continuïtat.
Fins ara hi ha hagut grups polítics com ERC -que forma part de l'equip de govern de la Diputació-, Barcelona en Comú i la CUP que han expressat públicament el seu suport al centre i la «necessitat d'una pròrroga a mitjà termini, que permeti una projecció de les activitats en el decurs dels pròxims anys, sense haver de témer per la continuïtat i consolidació d'aquest projecte periòdicament» com recull alguna de les declaracions polítiques fetes.
La Bonne és de totes i cal un conveni que reconegui el valor de les activitats i el referent que està sent a escala nacional, estatal i europeu. Cal que les administracions apostin pels projectes innovadors i valents lligats als moviments socials. Cal que les administracions apostin, no pas que posin pals a les rodes.
És bo refrescar els compromisos amb les dones perquè, com va dir Simonne de Beauvoir: «No oblideu mai que n'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai són adquirits. Haureu de romandre alerta durant tota la vostra vida».
L'any 1909 Francesca Bonnemaison va fundar la primera biblioteca de dones pública, un any més tard obrí les portes l'Institut de Cultura Popular. Van ser espais pioners i de referència a Europa. El seu objectiu era acostar la cultura i formació a les dones, especialment les dones de classes populars. «Tota dona val més, quan lletra aprèn» podem llegir a la claraboia de la sala de lectura de la biblioteca. Aquest era un dels seus objectius, la llibertat femenina.
L'any 1922 el grup de dones que liderava Bonnemaison, va construir un edifici per acollir les instal·lacions. Aquest edifici, després de la guerra civil fou donat a la Diputació de Barcelona amb el compromís de continuar l'obra iniciada per l'Institut. Durant uns anys va acollir activitats de la secció femenina i, finalment va acollir l'Institut del Teatre.
Des del 1996 durant la celebració de les jornades "20 anys de feminisme a Catalunya" ja es parlava pels passadissos del futur incert de l'edifici, albirant el trasllat de l'Institut del Teatre a noves instal·lacions el moviment feminista de Barcelona va iniciar la reivindicació de l'espai. 80 entitats de dones van signar un manifest i fer una campanya per recuperar l'espai com a centre de cultura de dones.
El 24 d'abril de l'any 2003, el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar per unanimitat el dictamen per a la formalització del conveni. Fa quinze anys que es va signar una cessió d'espai, per part de la Diputació, a l'associació promotora del Centre de Cultura de Dones, nascuda de la unió de les diferents entitats per donar reconeixement jurídic a la signatura del conveni i posterior gestió de l'espai.
Actualment La Bonne és un espai de trobada, intercanvi i creació de projectes culturals feministes en l'àmbit audiovisual i performances i viver de projectes. Que veu perillar la seva pervivència per la manca de compromís polític d'un dels grups de govern de la Diputació de Barcelona. Allò que semblava no tenir problemes, allò que semblava anar a millor troba dificultats per la continuïtat.
Fins ara hi ha hagut grups polítics com ERC -que forma part de l'equip de govern de la Diputació-, Barcelona en Comú i la CUP que han expressat públicament el seu suport al centre i la «necessitat d'una pròrroga a mitjà termini, que permeti una projecció de les activitats en el decurs dels pròxims anys, sense haver de témer per la continuïtat i consolidació d'aquest projecte periòdicament» com recull alguna de les declaracions polítiques fetes.
La Bonne és de totes i cal un conveni que reconegui el valor de les activitats i el referent que està sent a escala nacional, estatal i europeu. Cal que les administracions apostin pels projectes innovadors i valents lligats als moviments socials. Cal que les administracions apostin, no pas que posin pals a les rodes.
És bo refrescar els compromisos amb les dones perquè, com va dir Simonne de Beauvoir: «No oblideu mai que n'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai són adquirits. Haureu de romandre alerta durant tota la vostra vida».